Sonrisas y lágrimas

Clàssic dels clàssics del gènere que potser poca gent sap que va ser concebut originalment per a l'escena. Aquesta nova producció dirigida per Azpilicueta no decebrà al gran públic que vulgui trobar a escena tots i cadascún dels hits de la pel·lícula. Podran cantar fins i tot amb la mateixa traducció en castellà que tothom coneix. Una producció prou vistosa i eficaç, amb música en directe, que els més devots de la història del teatre musical trobaran excessivament carrinclona per moments o amb una orquestra excessivament reduïda per interpretar com caldria les partitures de Richard Rodgers. Aspectes que el públic predisposat a passar una gran vetllada familiar passarà per alt.

Clàssic dels clàssics del gènere que potser poca gent sap que va ser concebut originalment per a l'escena. Aquesta nova producció dirigida per Azpilicueta no decebrà al gran públic que vulgui trobar a escena tots i cadascún dels hits de la pel·lícula. Podran cantar fins i tot amb la mateixa traducció en castellà que tothom coneix. Una producció prou vistosa i eficaç, amb música en directe, que els més devots de la història del teatre musical trobaran excessivament carrinclona per moments o amb una orquestra excessivament reduïda per interpretar com caldria les partitures de Richard Rodgers. Aspectes que el públic predisposat a passar una gran vetllada familiar passarà per alt.

Clàssic dels clàssics del gènere que potser poca gent sap que va ser concebut originalment per a l'escena. Aquesta nova producció dirigida per Azpilicueta no decebrà al gran públic que vulgui trobar a escena tots i cadascún dels hits de la pel·lícula. Podran cantar fins i tot amb la mateixa traducció en castellà que tothom coneix. Una producció prou vistosa i eficaç, amb música en directe, que els més devots de la història del teatre musical trobaran excessivament carrinclona per moments o amb una orquestra excessivament reduïda per interpretar com caldria les partitures de Richard Rodgers. Aspectes que el públic predisposat a passar una gran vetllada familiar passarà per alt.

Una obra senzilla que es basa en dos grans elements: la cançó infantil "Do, Re, Mi..." i la interpretació del personatge protagonista (que, efectivament, respira emoció com també ho faria el personatge real). És un musical amb bons idees escèniques però amb uns resultats prims, que (si més no en la versió que es va poder veure a Saragossa i Sant Cugat del Vallès la temporada 11/12) fan patir per por a que s'esberli algunes de les parets mòbils. Es basa en un fet real: la sortida de la familia Trapp (que, posteriorment agafaria vlada com a colla musical als Estats Units) de l'Àustria prenazi. El pare, vidu i militar, no vol obeir les ordres de Hitler i decideix fugir quan l'amenaça ja sembla irreversible. L'ajudarà la jove monja desvagada que, feia poc temps, substituia l'enèssima institutriu dedicada a educar, alimentar i estimar la descendència nombrosa de la parella trencada. La mort de la mare es revela una raó m és del distanciament entre el pare i la canalla. Un fet que, dècades enrere, podia ser habitual però que avui topa amb una realitat habitualment més emparentada. Els avis veuran Julie Andrews. Els néts, s'emocionaran i riuran d'una història tant ingènua i simple com naïf. I no els importarà gens sortir cantant el "Do, Re Mi.." de bracet pel carrer. Programada en els mesos de major escalf (tradicionalment són els temps de millors ocupacions a la cartellera de Barcelona) aspira a ser un dels destins fixes de les srtides teatrals familiars.