Una obra senzilla que es basa en dos grans elements: la cançó infantil “Do, Re, Mi…” i la interpretació del personatge protagonista (que, efectivament, respira emoció com també ho faria el personatge real). És un musical amb bons idees escèniques però amb uns resultats prims, que (si més no en la versió que es va poder veure a Saragossa i Sant Cugat del Vallès la temporada 11/12) fan patir per por a que s’esberli algunes de les parets mòbils. Es basa en un fet real: la sortida de la familia Trapp (que, posteriorment agafaria vlada com a colla musical als Estats Units) de l’Àustria prenazi. El pare, vidu i militar, no vol obeir les ordres de Hitler i decideix fugir quan l’amenaça ja sembla irreversible. L’ajudarà la jove monja desvagada que, feia poc temps, substituia l’enèssima institutriu dedicada a educar, alimentar i estimar la descendència nombrosa de la parella trencada. La mort de la mare es revela una raó m és del distanciament entre el pare i la canalla. Un fet que, dècades enrere, podia ser habitual però que avui topa amb una realitat habitualment més emparentada. Els avis veuran Julie Andrews. Els néts, s’emocionaran i riuran d’una història tant ingènua i simple com naïf. I no els importarà gens sortir cantant el “Do, Re Mi..” de bracet pel carrer. Programada en els mesos de major escalf (tradicionalment són els temps de millors ocupacions a la cartellera de Barcelona) aspira a ser un dels destins fixes de les srtides teatrals familiars.