La Sala Flyhard és, sense cap dubte, un dels teatres més en forma de Barcelona. Anar
a aquesta petita sala dirigida per Jordi Casanovas dóna la tranquil·litat a l’espectador de trobar-se amb obres contemporànies, molt
properes i, independentment del gènere, totalment irresistibles i
recomanables.

Smiley, de Guillem Clua, segueix el camí de meravelles com Litus, i després
de passar per l’Espai Lliure i el Club Capitol, actualment està de gira per Catalunya. Sorgida
del Torneig de dramatúrgia del festival Temporada Alta, una altra
reeixida iniciativa de Casanovas, aquesta peça sedueix, diverteix i
atrapa a parts iguals.

Una història d’amor. Amb aquesta senzilla definició es pot explicar Smiley. I
és que, fugint de qualsevol prejudici  l’autor ens planteja una
íntima aventura entre dues persones (en aquest cas homes) aparentment
molt diferents, però destinats a estar junts per obra i gràcia de
l’amor més clàssic.

La
gràcia de Smiley és la seva capacitat per ser una obra molt sensible
amb el col·lectiu gai, però que alhora és “apta” per tots els
públics. I
és que la moralitat final d’aquesta història és que el festeig i
l’enamorament, aquesta espurna imprevisible i imparable, és una cosa
que no coneix ni de gèneres ni de prejudicis. L’habilitat
de Clua per construir uns personatges irresistibles i uns diàlegs
creïbles, divertits i tendres, permet el més difícil: convertir en una
cosa natural i senzill el relat de les relacions amoroses.

Ajuda, i molt, la implicació dels actors, uns magnífics Albert Triola i
Ramon Pujol (ara substituït perfectament per Rubèn de Eguia), lliurats a la causa i totalment perfectes en els seus rols
i la seva evolució com a personatges. La seva actuació aconsegueix que els espectadors s’identifiquin amb la seva idea de l’amor i s’emocionin amb la seva aventura. Així doncs, Smiley és una d’aquelles petites joies que tot autor cerca i potser mai aconsegueix.

Després
de veure aquesta peça, que es mereix llarga vida, és possible que
Clua s’enfronti al repte gairebé impossible de lluitar contra el seu
propi èxit. Un èxit merescut que demostra que la crisi no pot frenar una creativitat sense límits. No us la perdeu.