Smiley. Una història d’amor

Ja era hora que es parlés al teatre de l'homosexualitat sense reivindicar, defensar o criticar res. 'Smiley' és una comèdia ben feta que parla de la vida d'un sector de la població, que no només es distingeix pels seus gustos sexuals: són divertits, sensibles, amables, bona gent... (encara que hi ha mariquites dolentes, com a tot arreu) i són capaços d'adonar-se que una dona s'ha comprat arracades noves. És un retrat realista que t'omple de felicitat pels seus moments emocionants i plens d'humor i, sobretot, per l'actuació. Tos dos ho fan bé. Però si Ramon Pujol interpreta un únic personatge, l'Albert Triola té l'oportunitat d'assistir a una festa sorpresa i ficar-se a la pell de tots els 'tipus' de homosexuals que hi assisteixin: amb ploma, sense, intel·lectuals, ‘osito’, lligon... I us asseguro que els veieu, tot i que només hi ha dues persones a escena. També cal destacar la relació realista amb el públic. Un espectacle diferent que cal agrair. I anar-hi, encara que sigueu hetero's: hi ha aclariments perquè ho entengueu tot. 

Ja era hora que es parlés al teatre de l'homosexualitat sense reivindicar, defensar o criticar res. 'Smiley' és una comèdia ben feta que parla de la vida d'un sector de la població, que no només es distingeix pels seus gustos sexuals: són divertits, sensibles, amables, bona gent... (encara que hi ha mariquites dolentes, com a tot arreu) i són capaços d'adonar-se que una dona s'ha comprat arracades noves. És un retrat realista que t'omple de felicitat pels seus moments emocionants i plens d'humor i, sobretot, per l'actuació. Tos dos ho fan bé. Però si Ramon Pujol interpreta un únic personatge, l'Albert Triola té l'oportunitat d'assistir a una festa sorpresa i ficar-se a la pell de tots els 'tipus' de homosexuals que hi assisteixin: amb ploma, sense, intel·lectuals, ‘osito’, lligon... I us asseguro que els veieu, tot i que només hi ha dues persones a escena. També cal destacar la relació realista amb el públic. Un espectacle diferent que cal agrair. I anar-hi, encara que sigueu hetero's: hi ha aclariments perquè ho entengueu tot. 

Ja era hora que es parlés al teatre de l'homosexualitat sense reivindicar, defensar o criticar res. 'Smiley' és una comèdia ben feta que parla de la vida d'un sector de la població, que no només es distingeix pels seus gustos sexuals: són divertits, sensibles, amables, bona gent... (encara que hi ha mariquites dolentes, com a tot arreu) i són capaços d'adonar-se que una dona s'ha comprat arracades noves. És un retrat realista que t'omple de felicitat pels seus moments emocionants i plens d'humor i, sobretot, per l'actuació. Tos dos ho fan bé. Però si Ramon Pujol interpreta un únic personatge, l'Albert Triola té l'oportunitat d'assistir a una festa sorpresa i ficar-se a la pell de tots els 'tipus' de homosexuals que hi assisteixin: amb ploma, sense, intel·lectuals, ‘osito’, lligon... I us asseguro que els veieu, tot i que només hi ha dues persones a escena. També cal destacar la relació realista amb el públic. Un espectacle diferent que cal agrair. I anar-hi, encara que sigueu hetero's: hi ha aclariments perquè ho entengueu tot. 

Smiley –otro de los éxitos de la “factoría Flyhard”– no pierde la sonrisa. No está el momento para renunciar a uno de los montajes más comentados de la pasada temporada. En esta comedia de hechura clásica, abiertamente inspirada en las comedias románticas de la edad de oro de Hollywood, Guillem Clua logra la cuadratura del círculo con sólo unificar el género de la pareja. El público se lo pasa tan bien con las venturas y desventuras de una historia de amor (¿imposible?) entre chicos que nadie piensa que le están contando lo mismo que lo visto en tantas tardes de un sábado en blanco y negro. Humor y ritmo administrados con maestría, con gotas de didactismo “gay-friendly” y guiños a la cuarta pared. Si además cuenta con una pareja de actores con química –aunque aquí habrá que aguardar el resultado de un cambio de reparto–, todo fluye como un clásico.