Six, un musical amb una dimensió de musical off (sis actrius i quatre intèrprets als instruments al mateix escenari), que arriba a Barcelona com un reclam del West End més juvenil, sorprèn contínuament, sense perdre ni un gram de coherència. Compta amb una partitura elèctrica inqüestionable que fa ballar a l’audiència des de les butaques del Coliseum. Té una estètica de fireta amb leds i acaba forjant una peça informal, fresca, amb unes coreografies que tot Tiktoker voldria apropar-se i que tot monologuista estiraria el fil del relat: Què passaria si les sis dones d’Enric VIII competissin per saber quina va ser la més desgraciada? Evidentment, totes han entrat a la porta de la història pel (mal)tracte amb el rei de la casa dels Tudor. El test de Bechdel (aquell que avalua si una obra presenta dues dones que poden parlar més enllà dels seus homes respectius per determinar que no és masclista) decapita Enric VIII i demostra que un musical fresc, explosiu, directe pot ser un cant a la sororitat i alhora una eina per rebentar antigues jerarquies sense necessitat de cenyir-se a un relat políticament correcte, ni només per a un únic públic militant. La potència elèctrica pot a les subtils balades o als planys controlats de les reines desenganyades. El desenllaç, sovint amb una execució injusta, acaba sent una mena d’alliberament individual que esfilagarsa les costures a base de coreografies tiktokers, maquillatges exagerats i mitges de reixeta que lliguen amb les presències més gòtiques (i ves per on, més tràgiques).

La posada en escena de Six és desbordant. El vestuari té l’ampul·lositat volumètrica de les cantants de Mamma mia i alhora té una estètica que pot recordar a personatges èpics de videojoc. La imatge de concert es completa amb les cantants que, en comptes de tenir un micro amagat el llueixen a les mans. Com a Lizzie, puntualment, se’l guarden amb unes cintes vistoses, al cinturó.
Si La Calòrica va desmuntar de mite de la reina IsabeI I de Castella a la paròdia Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I invertint la sexualitat en funció de quin personatge tenia el poder a la cambra dels Reis Catòlics, a Six la lluita és entre els sis esperits en una mena de purgatori de sang blava. Elles accediran al cel de les bandes de rock quan superin la imatge d’un marit amb corona i un egoisme superlatiu. Han mort joves, però es planyen com a Forever young. La potència musical recorda la dels Rolling Stones, per exemple, però amb aquell to asiàtic dels hits que circulen per l’Spotify i Instagram de manera massiva. No deixa de ser una música molt propera, enganxadissa, amb uns personatges que juguen a una certa infantilització femenina (l’actriu d’Anna Bolena en seria el cas paradigmàtic).
Six se suma a l’aventura del Grup Balañá d’acollir puntualment gires internacionals de musicals en anglès (amb unes pantalles se sobretitula en català i castellà). Barcelona té prou múscul pel turisme que li pot interessar atrapar l’oportunitat. La veritat és que l’aventura estrangera al Coliseum funciona prou amb exemples com  The rocky horror show (2023) o Fashion Freak Show by Jean Paul Gaultier (2024).