Sicalíptiques, ens proposa un concert-viatge-espectacle pel gènere dels cuplets, de la mà de les cançons, els seus protagonistes i les seves sorprenents històries. Un pianista i tres carismàtics artistes-cantants ens introdueixen i ens guien amb comentaris i cançons, còmiques i dramàtiques per la vida artística, popular, social i històrica de la Barcelona dels inicis del segle XX.

Seguint un acurat text del reconegut dramaturg Josep María Miró i dirigits pel no menys reconegut Xavier Albertí, el protagonisme escènic i el pes del brillant i interessant concert espectacle el porten l´actriu i cantant Aina Sànchez, exquisida veu i elegant i expressiva presencia escènica, els seus braços i les seves mans parlen; l´actriu Mont Plans, una altre presencia escènica captivadora a la que això de la vedette còmica li va com anell al dit i Carles Cors el oportú contrapunt masculí del cabell rinxolat que amaga sorpreses. El pianista que els acompanya es en Pau García. Segons el format s’afegeixen mes o menys músics fins a cinc més.

¿Qué vol dir el terme Sicalípic?

Procedent del grec: sykon (figa) i aleiptikós (refregament), era un terme, que es va fer molt popular a principis del segle passat, per determinar allò que era eròtic, concupiscent i carnal. Els cuplets, amalgama de cançó picaresca i també dramàtica, dansa i comportament escènic, representa amb els seus dobles sentits el cim del terme Sicalíptic.

Paral.lel, principis del segle XX

L´emergent ciutat de Barcelona, el principal port del Mediterrani, es va beneficiar de la neutralitat d´Espanya al llarg de la primera guerra mundial i es va transformar en la ciutat estrella d´Europa. l’avinguda El seu Paral.lel, estava ple de grans cafeteries (el ara Antic Espanyol era la cafeteria més gran del continent), teatres, antres, sales, casinos i llocs d´esbarjo. El Paral.lel era conegut com el Broadway d´Europa. 

Les cançons

Dotze cuplets brillantment presentats i cantats que ens porten per divertidíssimes picaresques (Eureka, La cupletera, Dame tu piquito, Al Rompeolas, El Pico de la Paca, La Paula té unes mitges, El Coco, Tin Tilín Fox, Comunista) i dramàtiques vides (La flor del vici, El tango de la Cocaina). Cançons composades per grans músics com Joan Viladomat, l´autor de Fumando espero (1885-1940), Enric Morera (1865-1942), Enrique Clará (1883-1941) i la gran Càndida Pèrez (1893-1989) entre d´altres. Lletristes del nivell de Rossend Llurba (1887-1954), Juan Misterio, Pepe Amich-Amichatis o Felix Garzo.

L´empoderament de la dona

Amb el cuplet, gènere nascut a Barcelona, i els espectacles de varietats i revista triomfen als escenaris grans cançonetistes (la gran Raquel Meller 1888-1962, Mercedes Serós 1900-1970, Pilar Alonso, María Conesa, 1890-1970)  i vedettes (la gran Bella Dorita (1901-2001), vedette de jove-actriu còmica desprès, que amb una llarga vida 1901-2001, va ser historia viva de la ciutat). El món artístic, cert que plé de paranys, va significar per a moltes dones poder accedir al món laboral i obrir-se camí com artistes i empresàries, podent decidir per elles mateixes el camí i futur de les seves vides. Hem citat algunes i hi ha moltes més i citem en especial Elena Jordi (1882-1939, actriu, empresària teatral i directora de la primer llargmetratge  rodat a Catalunya i malauradament perdut). El moviment també

Més sobre els intèrprets

A  Aina Sànchez, actriu-cantant té una llarga trajectòria i ha treballat amb la Companyia de Teatro Clásico (Cyrano-Lluis Homar, Lo fingido verdadero, El Gran Mercado del Mundo, Las bodes de Fígaro), TNC (Ricard III, L´emperadriu del Paral.lel), Dagoll Dagom (Maremar, musical a capella) l´hem vist recentment a Ànima (TNC-2024). Com ha cantant ha intervingut en molts recitals i ha estat també cantant de creuers. Per saber-ne més www.ainasanchezcusco.com

Mont Plans (Artés, 1948), popular actriu, showwoman i cantant, ha treballat amb La Cubana (1980 a 1993 i el 2012, amb Campanadas de boda), amb Dagoll Dagom (Oh! Espanya!, La memòria dels cargols) i ha actuat en pràcticament tots els principals escenaris de Barcelona i Catalunya. Darrers espectacles: Sembla que rigui (monòleg 2016 i segueix en gira), Cadires Teatre Goya-2023) i Laly Symon (2023-Grec). Com a directora va dirigir precisament a Aina Sànchez a Dinamita La Sarsuela (2018)

Carles Cors, músic-compositor-cantant-actor, diplomat en magisteri musical i en història i ciències de la música. El 2006 va crear Le Croupier, projecte que va impulsar una banda musical i el disc Me han dicho que..(Mass Records 2008) al que va seguir Presunto Tocador (2010) i després Lesió per tensió repetitiva (Musica Global, 2012). El 2014, constituït com a companyia estrena l´espectacle musical Esperança Dinamita, que també s´edita en CD, que repassa les cançons que sonaven al Paral.lel des de finals del segle XIX fins a l´inci de la Guerra Civil. Aquest espectacle contava amb l´Aina Sànchez. Es van fer 80 representacions arreu de Catalunya i entre elles 15 al mític Molino. A aquest espectacle li va seguir Dinamita la Sarsuela (2016), també editat en CD.

L´autor i el director 

Josep Maria Miró. Dramaturg i director. Les seves obres s´han traduït a més de vint llengües. Actualment també en cartel.lera, El principi d´Arquimedes (Espai Texas, segona versió de l´obra que va estrenar el 2013) i Jo travestí (Cia. Roberto G. Alonso- 2023, en gira). Entre la seva nombrosa i premiada trajectòria, recordem El cos més bonic que s´hauria trobat mai (Teatre Romea, 2020. Monòleg amb Pere Arquillué).

Xavier Albertí (Lloret de mar, 1962), es director de teatre, dramaturg, actor, músic, compositor, pedagog i  gestor cultural, amb una nombrosa i brillant trajectòria. Va ser director del Festival Grec (1996-1997) i director del TNC del 2013 al 2021. Ha realitzat, i segueix realitzant,  una important i constant tasca en la recuperació del gran patrimoni musical i cultural dels anys daurats del Paral.lel, en gran part caiguda en l´oblit.

En gira per Catalunya

Aquest espectacle es una co-producció de la companyia gironina Le Croupier i la XTAC-Xarxa de Teatre dels Ateneus de Catalunya, que viatjarà al llarg de l´anys per 30 escenaris de Catalunya i Barcelona ciutat. Més informació: https://ateneus.cat

Per ampliar coneixements, consulteu youtube:

Carrer i escena: El Paral.lel 1982-1939, exposició al Centre de Cultura Contemporànea (2013). Hi ha un llibre editat sobre l´exposició pels seus autors Xavier Albertí i Eduard Molner. Viena Editorial.

Vedettes i cançonetistes del Paral.lel. Exposició i vídeo a la BiblioMusiCineteca (febrer del 2021).

Exposició La Bella Dorita i el Paral.lel. Centre Cultural Albareda i vídeo (febrer del 2021).

La Bella Dorita, la reina del Parlelo. Video Barcelona Memory

El Broadway barcelonès: el Paralelo. Video. Barcelona Memory.

text: [email protected]