Andrea Jiménez, fundadora d’Ancorae i ballarina de Sibil-a, ens proposa un viatge gairebé místic a través dels tres aspectes de la dona percussionista: el gest, el so i el traç, en què la veu i la pandereta són elements tan importants com el cos i el moviment. Amb un ambient càlid, i un to ritual, Jiménez sosté ella sola un espectacle de llarga durada que, malgrat la distància amb el públic, genera un espai d’intimitat i ens fa partícips d’aquesta tradició reinventada, a partir de la fusió de les figures de la sibil·la i la percussionista com a sacerdotesses i canal de quelcom diví o transcendent. Jiménez, que prové de les danses espanyoles i es va donar a conèixer com a creadora amb Luaº (projecte guanyador del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre), s’endinsa en una recerca a les arrels tradicionals dels seus codis com a ballarina, entenent la dansa també com un canal de transmissió que travessa temps i fronteres. Es tracta d’una peça que ja es va poder veure al Dansa Metropolitana d’enguany, però que es va estrenar definitivament a Mediterrània.