Set Up

és evident que els intèrprets de la nova companyia Los Barlou tenen molt d'ofici. Començant per Boni però també amb l'experiència de Patillas i de Miner. Sobta que l'artista aparentment amb menys demostracions acrobàtiques i sent l'ase dels cops del trio d'artistes (que es troben amb la urgència de muntar el decorat quan el púbic ja els espera) acabi sent el que s'endugui el focus i el favor del públic. Perquè el seu astorament davant el joc de mans evident de la bola i els tres cubells, la seva rebequeria d'imitar al capatàs del tercet quan no mira i finalment la seva habilitat escapista és molt còmic. La vis còmica pot a l'acrobàcia (tot i que hi circuli monocicles, bitlles o llençaments de cubs. Mana l'humor de patacada, d'artistes quedant-se en calçotets i patint el buscat ridícul per a fer riure el públic. La comèdia té el seu ritme i si es busca massa descaradament les ganes de fer riure es falla el tret. Cal tenir un sisè sentit per trobar la dimensió de la pausa i el joc (sigui el que sigui). En aquest se tit, tiren de plomes, flors, coreografies i un cert kitsch passat almadavorià que els hi senta molt bé. És una fresca beneiteria que provoca riallades a tothom. Al Trapezi van haver d'actuar a l'Orfeó Reusenc que els hi va impedir fer brillar les bitlles i estar allunyats del públic però la comunió e (difícil en aquelles circumstàncies) es va produir provocant una catarsi molt edificant. Visca la pallassada més patètica si, al darrere, hi ha l'oïda fina d'ofici i una acrobàcia rodona que remati la peça.

Si algú preguntés per importants trajectòries del circ català segur que no faltarien aquests tres noms: Jordi Juanet ‘Boni’, Dani Cercos i Miner Montell. Aquests tres noms consagrats s’han unit ara per engegar un ­nou projecte. Els tres artistes —de “trajectòries hiperbòliques”, diu la companyia en el dossier de presentació— són història viva i han passat per les més importants companyies de circ de carrer que ha donat Catalunya els últims 30 anys. Boni va formar part del mític duo de malabaristes i monociclistes Boni & Caroli, de grata memòria, i té una llarga trajectòria amb vàries formacions ja desaparegudes (La Família Ramírez + Boni o Els Elegants), tot i que també ha estat molts anys recorrent els carrers i les places de Catalunya amb l’espectacle en solitari In Situ. Dani Cercos, per la seva banda, és també malabarista i ha format part de les companyies Marabarlos, Los Galindos, Los Gingers i més recentment la companyia Cia LP, formada també per Miner Monter. En aquesta nova aventura Cercos i Montell continuen junts, però la parella s’ha transformat amb un trio amb la incorporació de Boni. Miner és un pallasso que té una excel·lent entrada, la del turista en una illa caribenya, i també ha format part de moltes altres companyies referents a Catalunya (Los Galindos, Tilt!, Comediants i Chapertons) i dirigit una quinzena d’espectacles. Només per aquests tres noms de pes ja valia la pena no perdre’s el debut de la nova companyia Los Barlou (Boni, Dani Cercos i Miner Montell) en l’estrena del seu espectacle Set UP el passat dia 4 de juny al 8è Festival del Circ Cric, a la Carpa Coluche del Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera. Des de l’inici del muntatge ja observem que l’espectacle se situa a les bambolines d’un teatre i que res serà fàcil per als artistes, els quals es mouen entre l’histerisme de Boni, l’estupefacció de Miner, que fa de mag, i la parsimònia i la incredulitat de Dani Cercos. Els artistes escalfen per sortir a la pista però res no els hi surt bé. Preparen el pòrtic d’entrada dels artistes i els hi cau, punxen la música però es barallen, pengen les cortines i aquestes acaben convertides en una toga romana, en un dels molt gags de l’espectacle. Els tres artistes fan tot el necessari per preparar-se per a una bona actuació davant dels espectadors però no s’entenen. L’argument és el mateix que ja va fer servir Boni a l’espectacle en solitari Backstage (2010), tot i que el rerefons d’aquell muntatge era molt més existencialista sobre la vida de l’artista, els malabars i el teatre de text. A Set Up hi ha moltes hores de treball i un munt de situacions còmiques que ara han d’anar madurant i quallant en la creació. El final és molt bonic, inesperat i florit. I no avanço res. El millor és veure-ho i viure-ho.