És una sensacional descoberta. La música brillant de Gluk combina molt bé amb una dansa estètica de cossos que evoquen les torsions de les bèsties en una cacera i dels caçadors, a cavall. L’abstracció de la dansa en la primera coreografia, Sémirami, s’allunya de cap narrativitat i té un diàleg constant amb un teló que es transforma de vestuari a tapís d’ombres passant per la sensació del bosc (amb una intel·ligent il·luminació lateral) O un gris daurat d’opulència. La coreografia d’Ángel Rodríguez s’empelta molt bé d’aquesta musicalitat colorista, amb una instrumentació que sorprèn per les varietats dels aparells de vent metall així com els de corda d’època. De fet, el preludi del concert, a mode d’obertura, és un gran encert de Jordi Savall perquè permet gaudir de la música amb tota la seva dimensió. El teló baixat convida a concentrar-se en la interpretació i rutina dels músics. Vint minuts deliciosos que convida al gaudi i la contemplació que fa de muralla a les cabòries quotidianes dels espectadors.

Potser la segona part, Don Juan, amb la coreografia d’Edward Clug, atenta a la narrativa del mite de don Joan és més empantanegada. L’espai escènic és corpori. Una mena de gelosia que va compartimentant l’escenari com qui comptabilitza els canvis de quadre dramàtic. Per donar major preponderància al protagonista actua amb pantalons negres i el tors descobert, mentre que la quinzena de ballarins vesteixen pantalons crema i un jersei cigne color carn. Les ballarines, en canvi, es distingien pel color del vestit. Per destacar, la primera ballarina també treia, en un instant una festiva faldilla amb malla que li donava volum i permetia amagar sorpreses a sota. Ara, les puntes de la primera ballarina en el retrobament amb don Joan és dels moments més celebrats de la vetllada. Es va agrair en el moment dels aplaudiments que va rebre una ovació que el rol que dóna nom al mite; aviat és dit. Diu el programa de mà que aquest cartell el somiava Jordi Savall fa temps. Ara l’ha pogut complir. Vist el bon resultat només cal agrair al mestre aquest olfacte entre la música boscosa i un punt marcial i la dansa estètica i enfiladissa.