Amb una força galvanitzadora irromp aquesta companyia anomenada Projecte Ingenu i liderada per Marc Chornet, en la seva segona incursió a Shakespeare que sap fer vibrar el clàssic amb batecs ben actuals i directes. Que com s’ho fa? Amb una dramatúrgia fresca i dinàmica, en concurrència amb Anna Maria Ricart (Premi Max 2015 a la millor adaptació teatral per Fuenteovejuna, que també s’ha vist enguany a La Seca), que aconsegueix situar la coneguda tragèdia shakespeareana en l’avui mateix, amb la complicitat d’un joveníssim conjunt actoral que calciga amb fermesa i solvència l’escenari. Entre els objectius de la companyia està atreure el públic adolescent al teatre, cosa que sens dubte Romeu i Julieta aconsegueix plenament, no només pel teixit argumental on les pulsions amoroses són protagonitzades per adolescents, ans sobretot per una interpretació dinàmica, enèrgica i trepidant, que combina el cant coral (exquisides cançons de l’època de Shakespeare) amb ritmes de percussió obtinguts amb la manipulació dels objectes escènics que configuren l’escenografia amb estilitzats balls de bastons o danses d’espases que mostren amb espectacular contundència les batusses entre els coneguts bàndols familiars de Capulets i Montaguts. Una escenografia canviant, en constant mutació, d’una gran simplicitat i sobretot eficient. Clàudia Benito i Carlos Cuevas incorporen la parella protagònica amb una intensitat propera i veraç, molt ben acompanyats per Rosa Serra i Neus Pàmies, transvestides en els dos Montaguts més bregosos, pura dansa en acció, expressiva Roser Tapias com a servent, Alba José de frare, o, continuant el capgirament de sexe, Toni Guillemat com a Dida. El joc de la inversió sexual, que s’ancora en les prescripcions de l’època elisabetheana, dóna ales al muntatge i el vivifica. Recursos d’una gran senzillesa, espurnejants d’imaginació, que atorguen originalitat i irresistible encant a l’absurda, fosca, tremenda història dels amants de Verona.