Una història tant senzilla com els enamoraments de dos joves. Així de senzilla és la dramaturgia d’aquest muntatge que, en realitat, va trenant diferents números d’equilibri (verticals, corda…) d’ell amb el d’agilitat d’ella, amb una dosi de dansa i de comicitat d’intèrpret afegida. I el ganxet? El vestari d’ella s’inspira en peces vermelles tricotades que, també limiten l’espai (els focus, el pedestal central… Un recurs laboriós que evoca un art molt orgànic, natural, pròxim i alhora global.

La peça satisfà a tot tipus de públic perquè hi ha un joc continu entre els dos intèrprets que ells dirigeixen sovint a públic. I aquesta història de seducció i d’amor acaba amb l’optimisme que transmet durant tota l’obra.