Han passat més de cinc décades des de que Ionesco va escriure aquesta faula amb tres autobiogràfics: la gent del seu poble natal es va “convertir” al fascisme amb la mateixa incondicional devoció amb la que els personatges de l’obra es transformen en paquiderms, i el seu propi pare va passar com si res de ser un rinoceront nazi a ser un rinoceront stalinista. Però, com ens demostra el fascinant i imprescindible muntatge que Emmanuel Demarcy-Mota acaba de presentar al Grec 2013, aquesta gens absurda  joia del mestre del teatre de l’absurd, en té també molt de conte terrorífic que ens recorda la facilitat amb la que tots plegats som capaços d’adoptar les més absurdes actituds i modes, per tal de no quedar-nos exclosos dels nostres grups de referència , i transformar-nos en solitaris apestats. Tot això ens ho mostra Demarcy-Mota mitjançant un muntatge poderós, recorregut per una banda sonora capaç d’omplir-nos el cos de negit i l’ànim d’inquietants perspectives, mentre els magnifics actors de la seva companya s’emfronten a una escenografia tan perillosa com la del Titanic desprès d’haver xocat amb l’iceberg ( la referència no en te res de gratuïta ) i a uns caps de rinoceront capaços de provocar-nos un bon malson.