Molta
gent, quan va al circ i li toca veure l’entrada dels pallassos, té una basarda
estranya. Són tants els pallassos que omplen el temps de les seves entrades amb
jocs per ridiculitzar uns pocs espectadors i divertir a la resta, que
amb raó molta gent pateix una por escènica que incomoda. En el cas del clown Leandre
Ribera (Barcelona, 1966) passa just tot el contrari. La gent que va a veure
Leandre ha de saber que si surt a la pista i entra a casa seva -l’espectacle
Rien à Dire passa al seu apartament- serà
un moment ple de naturalitat que no buscarà resultats artificials ni forçar situacions
sinó buscar la compenetració i la comunicació sincera, a voltes absurda però
sempre amable. D’aquesta particularíssima relació amb el públic, Leandre Ribera
en diu contracte amb el públic, un concepte interessant que a l’artista li
serveix per no travessar línies incòmodes i crear escola.

L’espectacle
Rien à dire, que es va poder veure en el marc de Circ al Castell (Festes de la Mercè 2017),  és una invitació a entrar
a casa de Leandre, un apartament amb mobles torçats, obsessivament ple de
mitjons grocs i una mica fantasmal: cada vegada que es tanca la porta cau una
caixa de cereals de l’armari. Sense paraules, Leandre ens diu moltes coses…
que les escenes quotidianes són divertides, que les relacions humanes tenen sempre
una mirada còmica i que tot el que no està al guió té tendència a fer gràcia.

L’espectador
veu l’espectacle de clown amb molta comoditat, abstret de tot l’entorn i
identificat amb un personatge que en la soledat de casa seva va rebent visites
del públic. Leandre, que demostra amb aquest espectacle estar a l’alçada de
grans clowns com Avner o Pepe Viyuela, és un artista sensacional que amb el seu
ofici aconsegueix un equilibri escènic que molts pocs artistes assoleixen.