Una comèdia musical ha cantat les absoltes de la cinquena edició del FITT Noves Dramatúrgies d’enguany. Una cloenda hilarant per a un Festival dinàmic i coherent, lluny del cucurutxo de palletes oficial que sembla retrocedir a l’esperit d’altres èpoques (Festivales de España). La trama d’aquest Requiem resulta d’una coentor inaudita: la veneració beatul·la d’aquella heroïna del peronisme argentí, la famosíssima Evita, mitificada per una mort jovenívola i un exercici del poder extremament populista. Per evocar aquella personalitat, una associació de “perones” (com les bajoques) oficia una mena de missa amb les seves lectures “evangèliques” (paraula d’Evita, sempre delirant), les seves consagracions, ofertoris, resos i parenostres, escandits amb un variat repertori de cançons, tangos, cante, milongas, i que culmina amb un combregar de gominoles. Tot molt estripat i coent, però enormement divertit, i on es confirma la trajectòria dreturera i lluminosa d’aquest estel amb ròssec que és Anna Moliner, una actriu per rebentar-se de riure, i alhora una cantant d’una potència de veu estratosfèrica, versàtil i joganera fins a límits inimaginables.  Si no fos per la fúlgida inspiració de l’Anna Moliner, ben escortada per la veu de Jordi Vidal i el teclat d’Andreu Gallén, l’obra s’hagués fet llarga.