Álex Peña, ha rehabilitat les màquines dels anys 80 (que encara es troben en bars de benzineres d’autopista com la columna de cassets immortals)amb temàtiques o personatges lorquians. aquest és el codi, entre capriciós i frugal de Recreativos Federico: Transformar l’obsessió lorquiana en la base d’uns jocs que es van convertir en perillosos vicis, abans d el’arribada de les màquines escurabutxaques.

Per exemple la clàssica pantalla de marcianets amb dos participants es veu com Lorca mira d’exterminar unes naus extraterrestres amb rostre de Dalí, que proven de col·lapsar el cel de surrealisme. O la peripècia d’El amor de Perimplín con Belisa en su jardín es transforma en un … futbolín, en què un equip és Belisa y el contrincant és Perimplín. Si ell marca gol rep una cridòria menystenint-lo. Si el marca l’equip de Belisa els crits són d’aprovació i celebració: Un retrat prou lúcid del debat públic entre el president de la Federació de futbol i les guanyadores del Mundial, d’ara fa uns setmanes. Que s’ha acabat precisament amb la dimissió del president. També és enginyosa la relació entre la infertilitat de Yerma i les màquines expenedores de preservatius, Donar-li forma de Tour Eiffel reforça el rínxol per la seva imatge de viatge romàntic i també per la innegable imatge fàl·lica. Ben a prop, hi ha una altra màquina que convida a Pepe el Romano de La casa de Bernarda Alba prova de capturar algunes de les filles amb un ganxo poderós. Per cert, per al protagonista també hi ha una fragància d’home irresistible. Pocs cops una absència a escena (el personatge no apareix mai) té tant pes específic.

Álex Peña ha demostrat tenir humor i intel·ligència. És molt probable que el propi Lorca en riuria les troballes, que recorden al discurs de les conferències que el poeta pronunciava a espais selectes i populars alhora, des de l’Ateneu Barcelonès a una conversa brillant amb les floristes de la Rambla.