La companyia Adhok ha tornat a Tàrrega. És cert que la peça de carrer presentada al bosc de Sant Eloi no té l’ambició de la trilogia del 2018 (Le Nid, L’envol, Issue de secours), però, en realitat beu de la mateixa font de la vida. Ara, són els dos membres de la companyia (Doriane Moretus, Patrick Dordoigne) els que fan un repàs vital, superat els 50 anys. Recorden l’abisme dels 20 anys, l’energia dels 30, la maduresa dels 40 i caricaturitzen les peripècies dels 50. Ho fan amb molt discurs (el seu castellà justeja, però es compensa amb la seva empatia natural) i una enginyosa posada en escena: Per a aquesta parella, la vida es concentra en una plataforma que desplaça el toro mecànic. En aquest dispositiu es despleguen sorpreses, utillatge i, puntualment fins a personatges secundaris. L’espectacle és itinerant.

Cada capítol desenvolupa una dècada.La seva capacitat de riure’s del seu patetisme (que és compartit amb la gran majoria d’espectadors) permet una franca identificació. Es queden als 50, no entren (si més no de moment) en una dècada en la qual els drames sanitaris sovintejaran. Ara es pot fer broma per rebre una carta que recomana fer una prova per descartar un càncer de pròstata (de fet, com a la sèrie Vintage) però a les dècades següents els medicaments aniran ocupant el necesser.

Adhok fa una peça vital, còmica, optimista i plantegen preguntes serioses aparentment ingènuament. Uns pares es veuran en cor de prohibir pírcings i tatuatges, però no sabran reaccionar, quedaran perplexos, quan els demanin un canvi de sexe. La relació estètica és políticament incorrecta i això ho fa extraordinàriament teatral.

Mentre es pugui, riguem. Riure és viure.