Segons paraules del mateix coreògraf, Jefta
van Dinther, en un inici, Protagonist
 havia de parlar d’alguna cosa personal d’ell
però va decidir decantar-se cap a un contingut col·lectiu per explicar la
necessitat que tenen les persones de romandre a una societat així com del desig
 de mantenir-se com individus
independents.  Però per damunt de tot
això, a l’obra hi planeja la necessitat d’un canvi a conquerir a través de
convulsions, de rebel·lia, d’enfrontament i de complicitats.

Tot aquest univers s’ofereix mitjançant una potent
proposta escènica global, però, si l’observéssim a través d’un microscopi, veuríem
quinze persones movent-se  de forma quasi
caòtica, desordenada, però alhora minuciosament i estratègicament estructurada per
tal de trobar i defensar un lloc individual dins un món comú.

Protagonist s’inicia amb una col·lectivitat que s’expressa mitjançant gestos primitius,
convulsius, que van progressant cap a un moviment més evolucionat però lluny de
situar-se en un gest refinat. Aquesta progressió conclou, al final de l’obra,
amb una regressió,  en entrar a formar
part del món animal, concretament en forma de micos, com animals que viuen el
present. El cercle queda tancat, si bé aquesta última part de l’obra resulta allargassada
i reiterativa, motiu pel qual perd en intensitat i fascinació.

Si bé els intèrprets són uns dels elements
vitals de l’espectacle, n’hi ha altres sense els quals Protagonist no tindria la qualitat que transpira. Per una banda, el
disseny de llums que ha creat Minna Tiikkainen: raigs que impacten a l’espai  pinzellant resplendors i foscos hipnòtiques.

Per altra banda, resulta estimulant la música
i el disseny de so que ha creat David Kiers. Un seguit de sons distorsionats que
propicien ambients suggerents en els quals, per damunt de tot, destaca la veu d’ELIAS,
un jove cantant suec que aporta a l’espectacle textura emocional, amb una
calidesa i sonoritat que fascina.