Pere Arquillé recupera un muntatge que va triomfar, insospitadament, al Grec del 2010. És una petita perla sublim, que revela la capacitat de l’actor d’expressar móns diferents. La posada en escena no respon res d’aquest personatge ambigu de Beckett. En tot cas, posa més llum a aquesta autòpsia d’emocions. Arquillué s’hi rendeix, generós. El públic, ho agraeix, tot i ser una peça que demana un punt d’exigència.