Vist el diumenge, 30 de maig a la Mostra d’Igualada.

Un, quan entra a la sala i veu l’escenografia d’aquest ‘Polzet’, sent estranyesa i curiositat, perquè sembla de tot, tret de la d’un conte clàssic de Perrault. Sigui en teatre o en titelles, no t’esperes una paret de fons amb una porta, i un armari i un llit. S’han equivocat? Hi ha hagut un accident i la companyia no ha pogut fer arribar la posta en escena original i s’apanyen amb una obra amateur que fan els de la companyia del poble aquell mateix dia a la nit?

Per sort, quan s’inicia tot i veiem sortir al Ramon Molins (director i ànima de la companyia) penses… bé, i què fa parlant per telèfon?? Amb qui?? I aviat tenim la sorpresa de veure sortir un home ancià, el seu pare…

I fins aquí.

Cal dir que aquesta versió del conte infantil és original del Teatro Paraiso, d’Euskadi, i que el Zum Zum ha versionat en català per al nostre públic, dirigida, però, pel mateix de la versió basca.

Sorprenent, us ho garanteixo, però sobretot… t’arriba al cor: El conte (que en la seva cruesa, ens explica que en èpoques de fam, hi havia el costum de deixar als infants abandonats al bosc, com una forma d’eliminar boques que alimentar) ho fa, però sobretot la relació que es teixeix entre tots dos personatges, que d’una forma natural i inesperada, narren la història del més petit dels germans, no més gran que un dit polze, però amb tant d’enginy (i per què no dir-ho, ‘morro’) que salva als seus germans de ser menjats per un ogre, i per postres porta la salvació econòmica a la seva família.

Un espectacle generós amb els recursos interpretatius, com el joc d’un armari on s’entra i es surt, o uns mitjons que fan diversos personatges. Molt ben dit i modulat, precís, encisador.

Però si alguna cosa cal remarcar, a banda de la originalitat de la versió, és el treball actoral de Jesús Agelet, espectacular i profund, donant vida a un pare submergit en una demència senil, i el paper de fill de Ramon Molins. Una obra que als petits els encantarà, però gairebé més als grans, en què s’hi veuran emmirallats molts i moltes.