Una proposta del Dansa Metropolitana que va voler parlar de bellesa, tot i que amb una poètica molt diferent, va ser la francesa Leïla Ka, que a una Sala Romagosa de Cornellà pràcticament plena un diumenge al vespre, va presentar dues de les seves creacions. Pode ser és un solo interpretat per Anna Tierney que, utilitzant diferents llenguatges coreogràfics, estils musicals i estètiques de vestuari, planteja de manera molt enginyosa i subtil les múltiples facetes que configuren de la identitat d’una persona. De fet, aquesta va ser la seva primera creació com a coreògrafa el 2018, després de ballar amb Maguy Marin en la reconeguda May B, i el solo encara es presenta des d’aleshores.

L’altra peça curta que es va presentar és el quintet Boufées, una peça a cavall entre la dansa i el teatre físic, que parteix de les respiracions i els gestos que fem quan plorem; també d’una manera molt delicada però intel·ligent, la coreògrafa fa evolucionar el gest físic per generar l’emoció que s’hi associa en la intèrpret i l’espectador. Per mi ha estat un gran descobriment de la temporada –i no és de sorprendre que fos artista de la plataforma Aerowaves 2023–, esperem poder veure la versió llarga d’aquest projecte més endavant.