CRÍTIQUES

VALORACIÓ
6
Breu però sòlida
Publicat el: 12 d'octubre de 2018
CRÍTiCA: Pilar de dos
Coreografia
guanyadora del segon Premi Delfí Colomer de dansa d’arrels tradicionals el
2017, els primers passos d’aquesta coreografia de temàtica castellera es van
poder veure a la passada edició del Sismògraf d’Olot. Les ballarines Claudia
Gómez i Raquel Viñuales han creat un pas a dos inspirant-se en la gestualitat pròpia
del món casteller. La seva és una dansa solemne que reprodueix moments
característics del fet casteller passats pel sedàs del llenguatge de la dansa
contemporània. La música imposa primerament un ritme lent, amb una percussió
marcada que es va accelerant fins acaronar-les en una mena d’estilització del
toc de castells molt minimalista. Posant
l’èmfasi en els aspectes tan preparatoris com d’alçament d’un castell, les dues
ballarines executen una dansa on la compenetració és fonamental i l’ajuda mútua
esdevé prioritària. La petita peça -la durada no arriba a mitja hora- segueix l’estela
dels Kukai Dantza, habituals de la Fira i enguany protagonistes de l’espectacle
inaugural, i de les moltes i fructíferes associacions que Fira Mediterrània impulsa
i programa.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Pilar de dos
TÍTOL CRÍTiCA: Ballar una estructura d’un castell
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8