Poc després de les 10 del vespre, els jardins
que emmarquen el castell de Peralada estaven literalment ocupats per una munió
d’infants que, amb més o menys destresa però amb una vitalitat inesgotable, assajaven
moviments de toprock, footwork, powermoves, freezes, tricks… tot improvisant coreografies
que reclamaven l’atenció familiar i xisclant d’entusiasme desbordat quan la
fortuna –i la tossuderia– els picava l’ullet i obtenien el gratificant aplaudiment
d’un públic incondicional. Era la prova més fefaent que l’espectacle acabat de
veure havia estat tot un èxit.

Un any més, el Petit Peralada ha demostrat
la seva grandesa. I com ja ho havien fet abans els Grinyols de Tortell Poltrona o el famós Geronimo Stilton, també Pere i
el llop ha sabut guanyar-se el petit gran públic d’enguany.

Basada en un conte rus, Pere i el llop és una composició
programàtica per a orquestra, instruments individuals i narrador que, tot i
compartir uns mateixos protagonistes, difereix argumentalment del nostre Pere
–un pastor a qui li agrada engiponar la gent fent-los creure que el llop ataca
el seu ramat. En la versió de Serguei Prokófiev el 1935, es tracta d’un nen que
juga al jardí fins que el seu avi, que en coneix el perill, el fa entrar a
casa, des d’on veu que el llop ataca els diferents animals que hi pul·lulen. L’objectiu
de l’obra era bàsicament didàctic, ensenyar els diferents timbres dels
instruments d’una manera tan senzilla com efectiva: associant cada personatge a
l’instrument que el defineix. Així, l’ànec s’identifica amb l’oboè, l’ocell amb
la flauta, la gateta amb el clarinet…

Aquesta voluntat pedagògica és
compartida per l’Orquestra Simfònica del Vallès, un dels objectius principals
de la qual és fer arribar la música simfònica als infants. Dirigida en aquesta
ocasió pel músic, director –i filòsof– barceloní Pedro Alcalde –format a Barcelona,
Columbia, Berlín i Viena, que ha treballat amb la Companyia Nacional de Danza i
algunes de les orquestres més prestigioses–, l’OSV va estrenar aquesta peça amb
la col·laboració del SonarKids al Palau de la Música Catalana al setembre de
2016 i des d’aleshores s’ha representat en múltiples espais: Sant Cugat,
Vilafranca, Manresa… fins a recalar al Petit Peralada, una secció
imprescindible del Festival Castell de Peralada que, any rere any, fa gaudir
tota la família d’espectacles i propostes curosament escollides.

Plantejat com un viatge a través de
tres contes extrets de Ma mère l’oye,
de Maurice Ravel –una suite escrita per als fills d’un matrimoni amic– i de la Marxa en Si bemoll del mateix Prokófiev,
l’espectacle és narrat i coreografiat per Brodas Bros, una coneguda, premiada i
aplaudida companyia de dansa urbana que es mou entre el popping, el locking, el breakdance i el hip-hop creada el 2006 pels germans Pol i Lluc Fruitós, a la qual de
seguida es van incorporar les germanes Berta i Clara Pons, que ha girat per tot
el món. Amb el temps (i els èxits) la companyia ha anat creixent i ara, per
exemple, a més de Marc Carrizo, també hi participen els sensacionals Brodas
Bros Júniors.

La bona entesa i la complicitat que
s’ha establert entre l’OSV, una de les orquestres simfòniques més importants de
casa nostra, i Brodas Bros s’evidencia gràcies a la professionalitat i a una
dramatúrgia que unifica i alhora reparteix els protagonismes per donar veu a
tots els que en formen part.

Per això, aquest tipus d’iniciatives,
no només cal celebrar-les sinó també, i sobretot, potenciar-les.