Perduts a la viquipèdia

Una de les estrenes del MiniGrec, la programació familiar del festival barceloní. L’espectacle combina al punt just la dosi didàctica i la diversió. D’una banda, presenta un a un, en persona o a través d’un audiovisual, els científics més rellevants de la història i els invents que van portar al món. D’una altra, ho vesteix amb forma de joc i, fins i tot, a ritme de rap perquè la cosa passi bé. I s’aconsegueix. Els espectadors no surten ni molt menys coneixedors en la matèria, però de ben segur sí més sensibilitzats per la ciència. S’adreça especialment a nens i nenes a partir de 7 anys i connecta molt bé amb ells per diverses apostes: dos dels quatre actors també són nens i porten a l’escenari l’espontaneïtat que els és pròpia, els altres dos actors interpreten el llarg repartiment de científics sempre caracteritzats segons l’època i amb un “bon rotllisme” que contagia la seva passió, la xarxa i l’audiovisual trenquen amb el teatre més convencional... En difinitiva, molt recomanat per anar-hi amb nens i amè per a totes les edats.

Una de les estrenes del MiniGrec, la programació familiar del festival barceloní. L’espectacle combina al punt just la dosi didàctica i la diversió. D’una banda, presenta un a un, en persona o a través d’un audiovisual, els científics més rellevants de la història i els invents que van portar al món. D’una altra, ho vesteix amb forma de joc i, fins i tot, a ritme de rap perquè la cosa passi bé. I s’aconsegueix. Els espectadors no surten ni molt menys coneixedors en la matèria, però de ben segur sí més sensibilitzats per la ciència. S’adreça especialment a nens i nenes a partir de 7 anys i connecta molt bé amb ells per diverses apostes: dos dels quatre actors també són nens i porten a l’escenari l’espontaneïtat que els és pròpia, els altres dos actors interpreten el llarg repartiment de científics sempre caracteritzats segons l’època i amb un “bon rotllisme” que contagia la seva passió, la xarxa i l’audiovisual trenquen amb el teatre més convencional... En difinitiva, molt recomanat per anar-hi amb nens i amè per a totes les edats.

És una producció familiar arriscada que aconsegueix jugar amb la ciència. Dos companys de classe han de fer un treball i, fortuitament (o accidentalment) tenen l'oportunitat de conèixer els científics més valorats de la Viquipèdia. Els dos nens (Víctor Ortega i Jana Roa) aguanten el pes de la trama i ho fan amb una desimboltura notable. La identificacio de la canalla amb ells és immediata. Els personatges, durant el viatge s'adonen que, tot i que a escola els tinguin per hiperactius o per astorats, també poden disfrutar de la ciència. És pedagògic, senzill (quan no ho és els mateixos personatges infantils en fan crítica) i àgil. La camaraderia amb els dos actors adults (que interpreten la resta de científics presencials de l'auca, Ricard Farré i Arnau Puig) és molt adequada. Potser, unes dècades enrere, es podria representar com si fossin els pares els que fan el "paperina" guarnint-se de científics per donar idees als seus fills. Està bé que la cerca sigui ara per Internet (és el signe dels temps) però que es mantingui l'escalfor entre cercant i cercat. El mètode científic és de cap quadrat: Primer, s'observa i es contempla un punt de partida bastant convencional (dos nens mandrejant quan els tocaria avançar un treball d'escola). Segon, es pensa una hipòesti. Els nens, que van a petar dins de l'ordinador per art de convenció teatral, tenen la pensada de'¡organitzar una olimpiada cultural. Tercer, s'experimenta: Divertídissma Lloll Bertran en les múltiples facetes de Marie Curie. Genial el rap entre James Wats i Isaac Newton. Ingènuament ben trobada la competició de xocolata amb xurros... Quart, es redacta la conclusió: és una obra molt ben pensada per a un públic que comença a ser exigent (dels 7 fins al 13 anys?) en la que els pares també tenen punts de trobada ("tot és relatiu", sentencia Einstein).

Pensat inicialment per representar-se a la sala Pina Bausch-Mercat de les Flors, aquest espectacle, encara en fase de retocs, si bé ja està força ben configurat, es va estrenar dissabte i diumenge (úniques funcions), a la Sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors (malgrat que al programa pugui aparèixer el Teatre Poliorama). Dit ja que està en fase de rodatge, direm també que té els elements per ser un bon i útil espectacle de teatre didàctic, i un bon vehicle per apropar als escolars i al públic familiar al coneixement d´alguns dels científics més importants i decisius de la història de la humanitat. .L´espectacle comença de forma força engrescadora. Una nena, l´Ada, i un nen, en Jaume, han de fer un treball per a l´escola que parli sobre algun científic eminent. Estan distrets i mandrosos i tot jugant i discutint-se se´ls hi cau l´ordinador al terra i es produeix un cort-circuit. De dins l´aparell surt un neutrí i darrera de la partícula el mateix Albert Einstein en persona. L´entremaliat neutrí envolta els nens i els precipita dins de l´interior de la viquipèdia, on aniran apareixent tot un seguit de grans noms del món de la ciència. La primera, Madame Curie. Fins aquí, magnífic.A continuació ve una escena, penso que poc aconseguida, que fa decaure el bon nivell inicial de l´espectacle, Aparellar una de les ments més extraordinaries i polifacetiques de la història, Leonardo da Vinci, amb Narcís Monturiol, ja és de per sí agosarat, si bé els uneix els inicis de l´invenció del submarí (en la fantasia de Da Vinci i en la realitat de Monturiol). Equiparar-los i tractar-los d´igual a igual, no sembla gaire apropiat i menys reduir-los a un picabaralla de comicitat si més no poc subtil. La següent escena té més nivell conceptual, si bé escènica i interpretativament penso que va patir d´un to massa histèric. A Graham Bell fins fa pocs anys se´l considerava l´inventor del telèfon. De fet, s´ha comprovat que va ser el més llest en patentar-ho, i qui realment va ser l´inventor va estar l´italià establert a Cuba, Antoni Meucci.Desprès d´aquestes dues escenes, que crec poden dignificar-se, l´espectacle manté un to força aconseguit fins el final. El recurs habitual del rap, amb les figures de Newton i Watt, està ben posat i ben desenvolupat. També la bona sintonia de Maxwell i Faraday està ben resolta i ben solucionat el desenllaç final.El text d´Anna Manso, experta guionista de televisió i cinema i autora de literatura infantil, està força aconseguit. És la seva primera obra teatral. Retocant la millorable trobada de Da Vinci i Monturiol i algun detall més, penso que seria un text bastant rodó. Us aconsello visitar el seva simpàtica i participativa pàgina web, www.manso.orgLa direcció és de Teresa Pombo, professora de teatre en una escola de Barcelona, llicenciada en direcció per l´Institut del Teatre i ajudant de direcció en deu muntatges professionals (Lliure, TNC..), amb més de 15 anys de dedicació a la interpretació per nens.Aquest espectacle és una co-producció de Zitzània Teatre i el Grec 2013 Festival de Barcelona. Compten així mateix amb la col.laboració de l´Obra Social de La Caixa, la Fundació Jesuites Educació i L´Escola d´Audiovisuals Sant Ignasi de Sarrià i amb el suport d´Audiovisuals Data SL.Els nens-actors, Jana Roa i Víctor Ortega, estan francament bé, naturals i creïbles. Amb ells, dos bons actors, procedents de les darreres promocions de l´Institut del Teatre. En Ricard Farré, actor i cantant que hem pogut veure en diverses sèries televisives i que ja té un important curriculum teatral. L´Arnau Puig, es va iniciar a la Companyia Kadish de la seva població natal, El Prat de Llobregat, i ja comença a tenir una bona i continuada experiència actoral. Al vídeo que es projecta en la doble pantalla hi apareixen els actors Lloll Beltran i Santi Ibàñez, que parodien al matrimoni Curie, Josep Minguell com a Gray i el director Pere Planella, com a Meucci.Un dels aspectes més destacats de l´espectacle és el cuidat vestuari de la sastresa i dissenyadora txèca Romana Redlova i l´excel.lent caracterització dissenyada per Núria Llunell (la qualitat del seu treball va meréixer ser candidata als premis Butxaca el 2011).  Un plus pels actors que aconsegueixen canviar-se de roba i de caracterització en temps record. Zitzània Teatre va ser creat el 1981 per dos joves que esdevindrien destacats professionals del teatre català, el director Pere Planella i l´autor Guillem Jordi Graells. La seva llarga tasca s´ha centrat principalment en estrenar obres d´autors catalans (clàssics i contemporanis). En el terreny de l´espectacle familiar varen estrenar el 2009, "Trifulkes de la Catalana Tribu", amb text de Victor Alexandre. Aquest muntatge es va estrenar al desaparegut Petit Festival de Peralada, i s´ha pogut veure entre d´altres llocs, i en diferents formats, al Museu d´Història de la Catalunya i l´any passat al TNC. També tenen editat un CD amb les músiques i les cançons de l´espectacle. http://zitzaniateatre.wordpress.com