No els pots deixar sols per què t’organitzen un desgavell important. En efecte, despres de “Rebota rebota y en tu cara me explota”, i ja en un gran estadi (el TNC) la dupla Agnès Mateus-Quim Tarrida han tornat a fer de les seves. Sense embuts, sense censura, carreguen contra tot i contra tots en aquest “Patatas fritas falsas”, un espectacle que pot deixar descol.locat a l’espectador que no sàpiga ben bé on s’ha ficat.

D’entrada, cap de les seves obres no deixa indiferent. Amb una llibertat absoluta, i ara amb més mitjans, el tàndem assoleix la maduresa desgarvellant tothom, fins i tot a ells mateixos. Descontents en el mon (o planeta ) en què viuen i com no poden fer res, dominats, manats per caps laborals o d’estat que maneguen el món al seu criteri, ells l’únic a què poden aspirar és al dret a la protesta i a intentar viure el seu petit univers el millor possible, prescindint dels demés.

I tot aixo ho presideix un inici impactant (potser una mica llarg) on, no fent spoilers, l’espectador contemplarà un símbol, com si fos un quadre de El Prado, amb tots els ets i uts. Gegant, imponent, cobrint tot l’escenari, segurament hi trobarem detalls on mai no haviem caigut. I potser aquesta mirada fixe ens despertarà tot tipus de sensacions, fins i tot l’odi o el menyspreu.

Això, però, només és un preescalfament. A continuació l’extraordinària Agnès Mateus surt i ho reventa tot, físicament i emocionalment. I ningú no se’n salva, però principalment el món en què vivim, les guerrres, els règims politics, els nacionalismes i els feixismes, amb especial atenció a aquests darrers. Però també el feminisme extrem, el masclisme o el materialisme. No se’n salva ni l’apuntador, mentre l’Agnès va tallant caps, balla al mateix temps sense parar o desafia al públic. Un prodigi de la naturalesa, com ja ens té acostumats.

Refusem rebelar res més de l’obra, però en algun moment ens ha recordat aquells concerts de rockn roll dels anys 70 on molts instruments acabaven destrossats a l’escenari, sense solta ni volta. En definitiva, en voliem més, però potser se les guarde s per més endavant. Com deiem, pots combregar.hi o no, les seves trapalleries poden tenir moltes interpretacions, però el que està clar és que aquest parell mai no et deixaran indiferent.