Panorama 1: aquesta nova versió de l’obra d’Arthur Miller és un diamant en brut sobretot per la interpretació de l’actor Eduard Fernàndez en el paper protagonista d’Eddie Carbone, un immigrant, estibador del port novaiorquès.

Panorama 2: la posada en escena del director Georges Lavaudant la fa tan entenedora que és difícil que els espectadors s’oblidin mai més, per moltes que n’hagin vist abans, de què hi vol reflectir Arthur Miller.

Panorama 3: el repartiment que completa la ronda amb Eduard Fernàndez li fa d’excel·lent espàrring —no puc evitar el terme de la boxa tenint en compte les habilitats d’Eddie Carbone en aquest camp— encapçalat per la presència discreta i silent però ferma en els diàlegs, de Mercè Pons (Beatrice, la dona d’Eddie); Marina Salas, gairebé debutant al teatre després de passar per la televisió (en el paper de Catherine, la neboda òrfena acollida per Eddie i Beatrice); Marcel Borràs, aquí en una caracterització de bon noi inhabitual en ell (fa de Rodolfo, el jove immigrant italià que vol ser americà); i Pep Ambròs (Marco, el seu germà, amb família esperant a Itàlia, parents els dos de Beatrice), a més de Rafa Cruz i Sergi Vallès en els papers més secundaris.

Panorama 4: menció a part mereix l’actor Jordi Martínez, mestre de cerimònies, imponent, observador en moltes escenes, testimoni del cas (en el paper de l’advocat Alfieri i narrador de la història al voltant de la família d’immigrants que viu la repressió posterior a la Segona Guerra Mundial arran de la massiva nova immigració italiana dels anys cinquanta cap als EUA, considerada il·legal i perseguida pel govern de l’època).

Georges Lavaudant aposta per una presentació simbolista i estilitzada de l’obra, amb molts pocs canvis escenogràfics, gairebé imperceptibles, amb una il·luminació càlida, posant l’èmfasi i el dit a la nafra en el personatge d’Eddie Carbone, més que no pas en l’ambientació social dels immigrants i treballadors del port, i mostrant-la en el seu estat més pur, sense sofisticacions ni falses ambientacions costumistes de mitjan segle passat, que és quan transcorre l’obra. (…)