La varietat de textos utilitzats per a la construcció de ‘Oklahoma’, la novena producció de Dei Furbi en els seus 15 anys de trajectòria, és un repte més dins dels escomesos per la companyia que dirigeix ​​Gemma Beltran. És com, si després de l’èxit de les seves rodones versions de ‘La flauta màgica’ i la ‘Trilogia Mozart’ més apegades a les obres del geni de Salzburg, hagués decidit filar encara el més prim de la seva creativitat però sense renunciar a les característiques d’un llenguatge escènic sempre lúdic, vitalista i que fusiona el gestual i el musical utilitzant els recursos de la dansa, el cant i el mim embolicats per un humor surrealista. El món entre fantasiós i realista de Frank Kafka te gestos de complicitat amb ‘Alícia al país de les meravelles’ de Lewis Carrol, ‘Sis personatges a la recerca de l’autor’ de Luigi Pirandello o ‘La vida es sueño’ de Calderón de la Barca . El muntatge ha inaugurat la temporada del Teatre Akademia ..

L’espectacle parteix de l’últim capítol d’una obra inacabada de l’autor txec, ‘Amerika’, en què apareix el Gran Teatre d’Oklahoma. Com el protagonista d’aquesta peça, els personatges (tres actors que estan a l’atur) es donen cita per atendre una oferta de l’esmentat espai que els ofereix l’oportunitat de interpretar-se a si mateixos. Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch, amb excel·lent veu de soprano i notable vis còmica, despleguen tota la gamma de disciplines que exigeix ​​la interpretació dels seus papers. Situacions de personatges com Gregor ( ‘La metamorfosi’), Josef K ( ‘El procés) o Karl Rossmann (Amerika’) compareixen en aquesta posada en escena en la qual es planteja la visió de l’home enfrontat a situacions que no comprèn.

La meitat del muntatge transcorre amb els protagonistes embarcats en la recerca del teatre i compartint les seves històries personals. Els diàlegs es recolzen en la diversitat d’uns textos molt ben situats en el full de ruta del relat, però que de vegades provoquen una certa dispersió en l’espectador menys atent. Però deixant de banda aquest detall, l’exercici interpretatiu del trio d’actors / cantants frega la perfecció tant en la dicció com en el gestual i musical. Destaca l’habilitat de la seva recreació ‘a cappella’ de les peces arranjades per ser interpretades sense l’acompanyament d’instruments. Entre elles figuren la popular ‘La cucaracha’, ‘El vol del borinot’ de Rimsky-Korsakov, ‘Homenatge a Janis Joplin’ o la peça de Mozart ‘Soave sia il vento’.

Un bon espectacle que representa una al·legoria del món com a gran escenari en el qual tots som observats i que es desenvolupa en un espai blanc i nu molt ben il·luminat que potencia el magnífic treball actoral.