Un bon text envoltat d’una imaginativa posada en escena de Natalia Menéndez, directora del Festival de Teatre Clàssic d’Almagro en el seu debut en català. No feu bromes amb l’amor , tragicomèdia d’Alfred de Musset (París, 1810-1857), imposa la seva llei a la Sala Petita del TNC. L’estupenda dicció dels actors, gràcies a la col.laboració d’Enric Majó, i una intel·ligent explotació del to de farsa que batega en el fons de l’obra fan d’aquesta funció una proposta guanyadora. 

 Escrita en el context de la crisi política i social de la revolució de 1830, que va portar al tron Lluís Felip I de França, la peça no només explica la història del triangle amorós que centra el relat, sinó que potencia el costat grotesc dels personatges adults del seu entorn. El públic, situat als dos costats d’un escenari rectangular, s’identifica aviat amb una trama que gira al voltant dels riscos que comporta la frívola utilització dels jocs de la seducció. 

 Una xarxa de circ, situada a la part superior de l’escenari, és l’espai destinat als plebeus. Ells són espectadors del que passa a la part inferior on campa com vol una aristocràcia en decadència i els seus parasitaris servidors. Carlos Martínez, entre juganer i ballarí, encarna el baró obsessionat a casar el seu llibertí fill Perdican (fantàstic Ramon Pujol) amb la seva gata maula de neboda Camille, una admirablement continguda Anna Moliner. 

 Ell ha tornat de la universitat i ella acaba de sortir del convent. El jove veu amb bons ulls la idea del matrimoni, però mentrestant segueix els seus jocs amorosos amb la candorosa pastora Rosette (Clara de Ramon). A l’exnovícia no sembla interessar-li gaire el canvi d’estat civil fins que cau, i participa, en l’embolic de la gelosia i les provocacions del seu nòvio. La camperola acaba sent la tràgica víctima d’una moral burgesa que només beneeix els casaments entre afins. 

 L’ intensitat de la farsa guanya punts quan entren en acció el preceptor de Perdican (Ferran Rañé), el capellà del baró (Albert Pérez) i l’endimoniada Senyora Pluche (Carme Balagué), dama de companyia de Camille. La música i la participació amb les seves acrobàcies dels artistes de la Central de Circ arrodoneixen l’estimulant funció.