Proposta
molt ambiciosa que es perd en la seva pretensiositat. Per mitjà de
l’adaptació de textos de Shakespeare entrem en la història de la
passió amorosa d’un home gran per un noi jove. Pascal Greggory posa
veu a la part textual, la vesant madura, bona tècnica deslluïda per
ampul·lositat del contingut, densa matèria barroca sense ancoratge
possible. L’artista de circ Mathurin Bolze expressa amb el cos la
joventut de l’altre personatge, esbossada dansa d’idees més que
l’esperada acrobàcia, un trànsit a la recerca de gènere que
resulta igualment altiu. La participació orquestral s’encabeix en la
desmesura de la proposta i subratlla més que aporta. La bellesa de
certs quadres compositius, sobretot al principi, no aconsegueix
rescatar de la irrellevància al conjunt.