Pel que fa a la dansa tradicional catalana a la Fira Mediterrània, l’espectacle de gran format que va tancar la Fira d’enguany i que es va presentar a la sala gran del Kursaal és Nemini Parco, de l’Esbart Dansaire de Rubí, que celebrava d’aquesta manera el seu centenari. Servidora que no havia vist mai un espectacle de gran format d’algun esbart, vaig quedar molt sorpresa de la magnitud tècnica i la profunditat dramatúrgica a què es podia arribar amb el llenguatge de la dansa tradicional, ben bé com un ballet. En aquest cas, se’ns narrava el conegut mite d’Orfeu i Eurídice, que ens explica la baixada a l’inframon del poeta mític en morir la seva estimada i mirar de retornar-la al món dels vius sense èxit; i és que de fet, l’espectacle vol ser una reflexió sobre la mort (Nemini Parco és la inscripció en llatí escrita a la dalla de la Mort, que significa “no perdono ningú”). Per algú que freqüenta el món de la dansa contemporània, s’agraeix de tant en tant veure espectacles que t’expliquen històries (sobretot si són mites!) i ho fan a través del cos.