El moviment d’alta qualitat del Nederlands Dans Theater va donar el tret de sortida a les nits d’estiu al teatre emblemàtic de Montjuïc. Feia trenta-quatre anys que la companyia neerlandesa no es presentava com a tal al festival Grec, tot i que fa dos anys, quan just sortíem del confinament, vam poder veure ballar alguns dels seus ballarins en el díptic presentat per Peeping Tom. Ara, a les portes del juliol del 2022, el Nederlands Dans Theater, que actualment dirigeix Emily Molnar, va venir amb The poetic body, un tríptic que reuneix tres veus coreogràfiques de tres generacions diferents: la coreògrafa valenciana Marina Mascarell, el tàndem israelià format per Sharon Eyal i Gai Behar i el mestre nord-americà William Forsythe. Les tres peces en qüestió són: How to cope with a sunset when the horizon has been dismantled de Mascarell i estrenada el febrer d’aquest any, Bedroom folk de Sharon Eyal i Gai Behar estrenada el 2015 per la mateixa companyia, i One flat thing, reproduced, una de les coreografies més mítiques de Forsythe, en la qual catorze ballarins fan l’impossible per ballar entre vint taules. La vetllada va estar impregnada de la màgia de les nits de juliol, el talent d’un gran elenc de ballarins i amanida amb unes pauses massa llargues –però necessàries– entre peça i peça.