CRÍTIQUES
VALORACIÓ
8
La vida quotidiana i els sons del camp
Publicat el: 24 d'abril de 2026
CRÍTiCA: Nallar. Inspira teatre
Vist el divendres, 17 d’abril de 2026 a la sala Escorxador d’Igualada (Lateral), dins de la 37a. Mostra d’Igualada.
Fidel als criteris que la directora de la companyia, Esther Westermeyer, va exposar el dia anterior en la trobada sobre les pantalles als espectacles per a infants, Nallar és una peça visual i auditiva formidable, on tres actrius incorporen unes pageses (amb una estètica que recorda molt a la Galícia més rural) fent sonar uns esquellots, i realitzant tot un seguit de feines pròpies del camp, mentre, a cada part, afegien un element a la casa de fusta que anaven muntant.
Vocació artesanal i analògica que sosté aquest espectacle on passen coses davant dels nostres ulls i les nostres orelles, realitzats en directe, sense gairebé paraules, que permetia seguir-ho amb una especial sensació d‘irrepetible’.
Només la il·luminació, molt acurada, i el fet que a les cançons que cantaven fessin servir microfonia inalàmbrica, es sortia d’aquest marc.
Un espectacle molt adient per a tothom, a partir dels més petits fins als adults. En funcions escolars, potser a partir dels 4 anys, per a assegurar que algun plor d’aquests que s’encomanen en els més petitons, pogués espatllar-ho.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Nallar. Inspira teatre
TÍTOL CRÍTiCA: Inspira Teatre crea un nou verb sinòmin de càlida acollida
PER: Jordi Bordes
Per abraçar
Per retornar
VALORACiÓ
8
