El segon espectacle de la Companyia Addaura, que com el primer, ha
estat dirigit per Teia Moner, fa un homenatge a l’estètica i el món de
l’escultor nord-americà Alexander Calder,
un creador molt característic. Si un no ho sap, durant l’espectacle, i
especialment quan apareixen els personatges ‘animals’, sobretot
l’elefant, un té una sensació de dejavu, que finalment el
remeten a botigues d’art o bé de records que hi ha arreu dels llocs
turístics del món. I també als mòbils (no els de trucar, és clar),
bàsicament decoratius i/o per a infants molt petits, donada la tendència
de l’artista a pensar les seves obres ‘en moviment’.

L’espectacle,
sense paraules, consta de diverses escenes on ens proposen cadascun
dels paisatges de Calder que han volgut portar a l’escena: impressionant
el principi, amb una pantalla d’ombres que va movent-se per l’escenari i
agafant diferents formes. També cal destacar la coreografia dels
personatges que, a les fosques, tenen unes línies que recorren els seus
cossos, i ens fan pensar en un moment de llum negra, tot i ser leds).
També diferents versions de mòbils, d’animals (a més de l’elefant, les
foques joganeres), els aros d’un mag, els ninots gairebé picassians…

Tot
plegat, ple de llum, color i música (molt ben triada, per cert). Potser
la única dificultat per a l’espectador és que no tots els números
resulten tan sorprenents com els del principi, i l’espectacle vagi
baixant de ritme i intensitat, això sí, sense perdre mai el seu encant i
les seves virtuts principals.

Molt apte per a tots els públics, i d’una qualitat indiscutible.