¿Lumpen medieval? ¿Botellot —o potser millor diguem-ne llaunot—, amb llaunes de cervesa dels paquistanesos ambulants aixafades i escampades com si fos la plaça del Macba de matinada? ¿Simulacre de partida de golf tenebrós per a classes empobrides? ¿Intent de hip hop a les fosques? ¿Una mica d’Stomp amb pots d’escombraries i pals d’escombra? ¿Assaig d’arts marcials en clau de play? ¿Si Jonàs va sobreviure al ventre d’una balena, per què una puça no pot sobreviure en una ampolla llançada al mar?
Aquestes són algunes de les impressions que l’espectador de l’espectacle coreogràfic ‘Memòries d’una puça’ pot treure de les imatges que durant seixanta minuts sense pausa li ofereix la ballarina Sol Picó amb el suport dramatúrgic de Txiqui Berraondo i la composició musical arranjada per Carles López que arrenca amb una peça d”El Màgic d’Oz’, potser per advertir els espectadors que qualsevol semblança amb la realitat és només fantasia.
A cada nou espectacle de Sol Picó (Alcoi, País Valencià, 1967) un té la impressió que la ballarina faci mèrits ben guanyats a pols per ser considerada una mena de “Carles-Santos-de-la-dansa”.