• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Mary
  • /
  • Aquelles dones fonamentals
CRÍTIQUES
Josep Maria Viaplana
PER: Josep Maria Viaplana
Per abraçar Per estremir

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Aquelles dones fonamentals

Publicat el: 2 de juny de 2025

CRÍTiCA: Mary

Vist el dimarts 27 de maig de 2025 a l’Espai Texas de Barcelona.

Dir que la Lara Díez Quintanilla és un valor ascendent -com de vegades se la presenta- de la dramatúrgia catalana és quedar-se curt. Ha escrit i portat a escena (i sovint dirigit, i en ocasions protagonitzat) diverses peces que demostren que és alguna cosa més.

Amb Mary, fa una de les coses que, sospito, fa més respecte als creadors, i és parlar d’ella mateixa. Bé, d’ella mateixa a través de figures destacades de la seva família (gairebé totes dones), centrant-se en l’Àvia, que parla en primera persona durant la major part de l’espectacle: Per a explicar-nos la seva història, la del seu poble (el natal i el d’acollida), la guerra, la posterior adaptació a uns valors socials ultraconservadors, el naixement de la seva filla i la ‘nieta’, que molt desafortunadament volia fer ‘teatro’.

Les sagues familiars donen per a molt en cinema, en sèries (és més fàcil perquè donen més temps a explicar les diverses generacions) però sobretot a les novel·les, si no que li diguin als lectors dels ‘Cien años de soledad’ que li va valer un Nobel a García-Márquez.

Però cada cosa que passa en aquesta saga concreta, ens regala reflexions sobre valors sòlids, però també el progressiu desacomplexament d’una societat que anava avançant. Fins i tot fa mofa d’un dels personatges que la ‘nieta’ fa al Polònia!

En resum, és una delícia i recomano a tothom que no s’ho perdi. De moment només queden 3 dimarts a l’Espai Texas i hi ha butaques disponibles. Lo dels dimarts ho entendreu (més enllà de la feina a la ‘tele’) al final de l’espectacle.

I sobretot, entendreu que Lara Díez Quintanilla insisteixi sempre en presentar-se amb els dos cognoms, atesa la importància del segon. Aneu a veure-la.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Mary

TÍTOL CRÍTiCA: Les dones i les arrels familiars

PER: Ferran Baile
Ferran Baile

Per abraçar

Per transformar

VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El lèxic familiar de Lara Díez Quintanilla

PER: Ana Prieto Nadal
Ana Prietofotoacademia1 445x444

Per abraçar

VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Bloody Mary

PER: Jordi Bordes
Jb Defi

Per abraçar

VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat