Comencem pel començament: ‘Mammon’ és el nom d’una minisèrie de sis capítols de la televisió noruega, escrita per Vegard Eriksen Stenberg, encara fresca. La llibertat d’expressió, el dret de la societat a conèixer la veritat i la lluita contra la corrupció són alguns dels eixos de la sèrie.

Però, no, l’espectacle que ha creat i dirigit el tàndem Nao Albet i Marcel Borràs, dins de la companyia La Brutal i el cicle del Lliure que subtitula “Tot pels diners”, no és ben bé una minisèrie de televisió. Continuem, doncs: Mammó és el nom donat dins del Nou Testament a tot allò que descriu l’abundància i l’avarícia del poder. L’origen és incert: pot ser arameu en el sentit de riquesa; potser hebreu que voldria dir també tresor i calerons; pot ser grec en la seva forma tan simpàtica de “mamonas”; i pot ser fenici que significaria benefici. Moltes llengües contemporànies s’han fet seva la parauleta: el finès, el danès, el polonès i, per aquí, titllar algú de mamó i, encara més, de mammonàs ja sap tothom què vol dir, ni que la Santa Mare Llengua no ho accepti.

Diria que Nao Albet i Marcel Borràs, amb murrieria, han fet una barrija-barreja de tot plegat i el seu espectacle ‘Mammón’ beu de totes aquestes fonts amb una bona dosi d’imaginació i, d’entrada, amb un intent de desorientar els espectadors. Els principals personatges de ‘Mammón’, que no són altres sinó els mateixos Nao Albet i Marcel Borràs en persona, encarrilen un viatge en el temps que els porta des de la malaguanyada ciutat antiga siriana d’Alep a la també malaguanyada ciutat moderna nord-americana de Las Vegas. És a dir, de gairebé l’origen de la humanitat a la degradació de la mateixa humanitat. (…)