• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Malamort
  • /
  • De nou, a l’abisme
CRÍTIQUES
Pg Malamort Kiku Pinol 1 3
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

7

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

De nou, a l’abisme

Publicat el: 1 de juliol de 2024

CRÍTiCA: Malamort

Daniela Feixas es manté a l’ombra. Construeix uns personatges que amaguen uns comportaments perillosos, en les que la vulnerabilitat de les més febles s’aboca a l’abisme. Ara, en aquesta Malamort un gat de la colònia actua inesperadament. Com si fos un home llop (o potser la transmutació d’una mare?). Com si tingués una certa urgència a escapar-se, a fugir d’una llar aparentment a resguard dels perills del bosc, però potser incapaç de protegir de la violència familiar. És una bèstia domèstica que, com a Canto jo i la muntanya balla o a Drive Your Plow Over the Bones of the Dead. Potser amaga un sentit pan-naturalista que se’ns escapa als humans.

A Malamort, tothom prova d’escapar-se. Els que hi viuen són supervivents d’anteriors naufragis i, tot i el joc i la llibertat a moure’s pel jardí, sempre hi ha el desig de sortir. Des de fora, observada amb fruïció pel pare i amfitrió de la llar, una guardabosc està empesa a voltar pels esbarzers de nit, com qui busca o actua furtivament. En la por a l’altre, tot és una amenaça latent. Feixas insisteix en aquest lloc de realisme màgic (ue ja havia presentat a Sandra o El bosc), de sensació de desconfiança constant. En aquest estadi hi posa la seva pròpia filla i el seu marit (en els papers de fillastra i adult, respectivament.

És un thriller que va destapant cartes i que no les acaba. Es van entenent comportaments, empatitzant amb la protecció, amb les ganes de sortir de la gàbia i reprendre la genètica de la mare. Desconfiant dels jocs entre germanastres, descobrint toxicitats on, al principi, era un joc innocent. Feixas insisteix en aquest espai d’incertesa i secrets. El pes de la trama no deixa espai a què els personatges evolucionin. Es veien retalls d’un trencaclosques que l’espectador va unint certificant el pitjor paratge possible. La dramaturga ha apuntat a altres comèdies, amb un punt de deliri pensades per a repertoris femenins, principalment. És el cas de L’últim cigarro, Només sexe, o de Simone. Potser seria interessant trobar altres colors a la seva dramatúrgia.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Malamort

TÍTOL CRÍTiCA: Al cor del bosc i les tenebres

PER: Ana Prieto Nadal
Ana Prietofotoacademia1 445x444
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La cara B de la vida rural

PER: Marc Sabater
Marc Sabater
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El gat perdut i el dolor retrobat

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El Galway català

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat