CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
L´excés de decibels es menja l´emoció
Publicat el: 16 de desembre de 2024
CRÍTiCA: Macarron power
Còmic, dansa i musica en directe es donen la ma en aquest intent d´homenatjar les víctimes de la immigració. La tragèdia recent a Síria amb milions de persones desplaçades, el degoteig continu de les pasteres travessant el Mediterrània (camí d´Espanya a Itàlia), o a l´Atlàntic buscant les Illes Canàries, els desapiadats bombardejos dels que els civils son les principals víctimes….estan presents a l´espectacle. El còmic es apareix a la pantalla i amb tres herois, que prenen cos Amb els ballarins que acompanyen a la protagonista, una nena que els crea a la seva imaginació. Ella s´alia amb els tres superherois, que simbolitzen la força, la flexibilitat i l´energia, però que sol funcionen quan estan junts i treballen en equip. Un missatge esperançador que culmina amb l´empoderadora cançó final.
Per la part gastronòmica a la protagonista potser li satisfaria més un cus-cus, un kebab o una shawarma, però quan hi ha molta gana encara que no estigui acostumada bons son uns macarrons.
Sol Picó es una gran creadora i una artista excepcional. Això està fora de tot dubte. Acaba de complir 30 anys de treball incansable. Inesperadament en un moment de l’espectacle apareix a escena i traçant una magistral diagonal ens ofereix un breu solo que, com acostuma, es tot un regal.
Alguns aspectes a reflexionar
L’excés de decibels, el ritme trepidant, la quasi manca de silenci o pausa sonora, em va semblar que anava en direcció contraria a polsar l´emoció i l´empatia.
Desprès d´un bombardeig, desprès dels crits dins una tragèdia, segueix un esfereïdor silenci. La mort es silenciosa. Sigui en mig d´una ciutat bombardejada, en mig del camp o del mar, el silenci sempre imposa. La soledat es silenciosa, desprès d´un crit de desesperança sobrevé el silenci, el que ningú t´escola o et vols escoltar. El continuat crit del saxo o la guitarra elèctrica o la veu o el recurs del dj, em van semblar que pesaven massa.
Mirava al meu entorn, hi havia forces pares i mares amb nens i nenes de 8 a 12 anys i també un grup de noies adolescents (14-15 anys), i em van semblar un xic atordits tots i totes, i més desconcertats que emocionats. En acabar una de les nenes ho va verbalitzar, “Papa, massa soroll, oi?”
L´elenc artístic i tècnic
Excele,lents i absolutament entregats els ballarins, Encarni Sanchez (la nena immigrant) i Aaron Comino, Ana F. Melero y Xavi Martínez i(els tes herois) i els músics, presents en tots moments a escena, Rai Jiménez i Mireia Tejero (Composició i interpretació musical, i en el cas de la Mireia també la direcció musical). Victor Borrás Gasch ha estat en l´sssistència dramatúrgidca i la Sylvia Kuchinow, al disseny d´ il.luminació. La part de vídeo es d´ Erol Ileri Llordella i les il.lustracions d´Iván McGill i Pablo Sauloa, el vestuari de Victoriano Simón.
text: [email protected]
CRÍTIQUES RELACIONADES / Macarron power
TÍTOL CRÍTiCA: El poder infinit de l’empatia
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8