Quina
delícia quan podem riure’ns de nosaltres mateixos o de situacions viscudes de
prop! I fer-ho amb una proposta que té la capacitat de metaforitzar-ho amb
intel·ligència i sentit de l’humor no té preu.

Els
bretons Collectif aïe aïe aïe exprimeixen a ‘Ma biche et mon lapin’ l’entesa i
desentesa dels sexes amb un joc sense més paraules que el títol de
l’espectacle. L’expressivitat dels actors i l’acció dels objectes manipulats
relaten fascinadorament un vodevil amorós que es desenvolupa al damunt d’una
taula i desborda comicitat.

Els
personatges no són gens convencionals en un muntatge, però ben bé els trobaríeu
a casa de l’àvia. Escultures de porcellana (la cérvola i el conill), tapets de
ganxet i tot de parelles que semblen fetes les unes per les altres: la llesca i
el paté, la gerra i el licor… Però el dia a dia, l’aparició de tercers, les
circumstàncies… poden capgirar l’atracció inicial. Al llarg
de 30 minuts, el reduït públic (condició sine qua non per garantir la
proximitat a l’escenari i no perdre’s detall) descobreix el destí de cadascun
dels objectes oblidant completament el seu aspecte real.

Original i
passional teatre d’objectes, amb un magnífic guió i ús de la música que
garanteix rialles sanes!