Són provocadors. Sembla que hagin d’explicar una història bucòlica, de cérvols i conills que corren pels prats i, en realitat, són capaços de mostrar la part més divertida i irreverent dels seus personatges. Són unes titelles ben particulars, extretes del buidatge d’un pis d’una tieta molt gran. Els manipuladors ho corrompen tot, sense trencar res, construint i reconstruint una petita història amb aire cronològic que imagina com nois coneixen a noies, o viceversa. Poden ballar la música electrònica més arrauxada i poden patinar pel gel mentre es pon el sol, agafats de la mà. Una peça que connecta directament amb el públic més jove. Que l’obliga a posicionar-se en un espai ben íntim, i que el converteixen en una àgora de relacions de parella (amb un sexe implícit), ben divertit. és una petita joia que no s’acontenta en ser el joier i li agrada imaginar-se narracions que s’encavalquen d’uns personatges amb uns altres. Tot és joc, en definitiva i moltes ganes de compartir un focus que s’apaga per acomiadar-se. Sobta que pugui conciliar tant bé l’humoer més negre i cínic amb l’estampa tendra. Quan neva, (caiguda de cobretaules de diferents mides per sobre de les cases de fusta per a guardar copes o tabac) sembla que tot ho amari.