Vist el diumenge 17 de novembre de 2019 al teatre El Canal de Salt (Temporada Alta)

Lù és un espectacle sense paraules, que comença d’una forma en que ens dona a entendre un camp d’un país oriental (probablement la Xina, ja que el títol és ‘camí’ en xinès) on dos infants estan sembrant un camp del que, també probablement, és arròs. Des d’un primer moment els dos personatges es defineixen un com el responsable i que dóna instruccions, i l’altre, el que les segueix a desgrat i bàsicament té ganes de jugar. És a dir, el gran i el petit.

Però no ens equivoquem, perquè al cap de pocs minuts comença a veure’s el que veritablement és ‘Lù’: una explosió de creativitat i imaginació que combina el treball de les dues ballarines-actrius amb un desplegament de recursos audiovisuals ben espectacular, combinant moments d’una gran tendresa amb d’altres en què ens proposa màgiques aventures, propiciades pels elements naturals, els animals (és especialment bonic el vol de l’ombra de l’ocell, un treball simplement genial) i el retorn a la llar.

Un espectacle que, com ens expliquen els seus responsables, ha trigat un any i mig a fer-se, i quan el veieu entendreu per què.

En aquest cas i després d’espectacles com Consonant i Dot la Companyia Maduixa (en què ja s’utilitzava la projecció videogràfica com a part de la història, de forma molt protagonista) projecta ara de forma zenital (el projector està suspès just a sobre de l’espai escènic) tota la imatge que conforma l’escenografia i alguns dels personatges (també a destacar i molt, un peix de colors), sent importantíssim mirar cap al terra i comprovar que les intèrprets interactuen de tal manera amb allò que es veu projectat, que et fan venir ganes de riure i plorar per la sensibilitat del missatge, però també per la perfecció mil·limètrica de totes les accions, i la gran creativitat què es posa en joc.

I és que, si important és el treball de totes dues, no ho és menys el del tècnic de l’espectacle, que va disparant una per una les escenes, exactament en el moment en què elles fan cada moviment.

Què passa en cadascuna de les escenes de l’espectacle, entre d’altres coses perquè cadascú les interpretarà segons la seva perspectiva i forma de ser, no cal explicar-ho. El que està clar és que resultaran uns 45 minuts (aproximats) que ens emocionaran i que faran que sortim del teatre amb la convicció d’haver vist una cosa única i extraordinària.