Han expulsat al pallasso de la carpa. Ells fan circ modern i no hi ha cabuda per als nassos vermells de les pistes d’antany, encara que, això sí, es resisteixen a abandonar elements tradicionals com la carpa clàssica. Així comença el nou espectacle de la companyia francesa Cirque Pardi!, que ja va enlluernar en la seva anterior visita a Trapezi amb Rouge Nord. “Benvinguts al paradís dels oblidats”, anuncien i a l’interior esperen 10 artistes que ens traslladen al seu particular paradís perdut. Un món de confusió i caos  al qual s’enfronten amb tenacitat celebrant la bogeria. Entren i surten d’uns personatges travessats pel drama, però que es neguen a abandonar el seu esperit vitalista i esbojarrat. Ho intenten tot, encara que fracassin, i ens sedueixen amb la bellesa de la imperfecció. Un tribut a la fragilitat captivador.

Sorprenen les múltiples disciplines que dominen cadascun dels intèrprets, entre ells l’acròbata i pallassa Marta Torrents, que va haver de creuar els Pirineus per a trobar el seu paradís sota la carpa. Gasten tots una gran expressivitat i un talent ‘multitasking’ com a cantants, músics, acròbates, clowns, tècnics… Fantàstics.

Un ‘set’ de rodatge

La proposta fascina, més enllà del virtuosisme de les rutines, per la seva gran teatralitat i l’atmosfera cinematogràfica que caracteritza a la companyia. Les escenes se succeeixen com en una pel·lícula passant el focus de l’acció dels extrems al centre de la pista. I funcionen molt bé els continus canvis de registre. El drama i la comèdia es barregen, i es van intercalant acrobàcies i sketches humorístics, com quan apareixen dos Susanas que ens recorden a les Teresines i unes hilarants escenes d’un matrimoni, amb tirs i riures a l’una.

La quotidianitat d’aquests temps frenètics es mostra en l’eixelebrat relat d’una mare supersestresada, fent malabarisme entre la criatura, el treball, les feines de casa i la cura personal. Com la vida mateixa. I en aquest joc entre realitat i ficció, portat a l’extrem, encerten també quan un jove surt d’entre el públic a cridar consignes a favor de Palestina. La tensió referma i algun espectador comença a incomodar-se. No és lloc per a la protesta, encara que amb el que està caient a Gaza sembla lloable.

El menú de rutines circenses és excel·lent. Julien Mandier sorprèn fent malabarismes amb tres guitarres i la trapezista Eva Ordóñez dispara la tensió suspesa en les altures pel clatell o els talons. També hi ha portés i bicicleta acrobàtics, funambulisme, dansa, clown, pluja de confeti… i l’estupenda música en directe. Un univers màgic d’emocions que ens atrapa i diverteix. La vida, aquest gran teatre del món amb el seus drames, és meravellosa.