SiNOPSi
Hi ha preguntes que travessen generacions: Qui som quan intentem no assemblar-nos als pares? Quin rastre estem condemnats a deixar, inevitablement, en els nostres fills?
Un diàleg trepidant, còmic i dramàtic alhora, entre un pare i la seva filla.
Un pare i una filla; una filla i un pare.
El pare pensa que en sap més que la filla; la filla pensa que en sap més que el pare. El pare no sap com dir-li a la filla; la filla no sap com dir-li al pare. El pare creu que la filla s’equivoca; la filla creu que qui s’equivoca és el pare. El pare potser no coneix prou bé la filla, la filla potser no coneix prou bé el pare.
Pare i filla no es troben.
Però, malgrat ells, s’estimen.