Pol Jiménez és una bèstia escènica. Amb una tècnica increïble, pot disassociar els moviments del cos i mantenir les mans per tocar les castanyoles de la dansa espanyola mentre fa salts de ballet o de jota, o de muñeira amb les cames. El cos està entrenat per ballar la partitura distorsionada del faune i la coreografia de Nikinsky, en un estat de deliri lúcid.

Pol Jiménez ja ha meravellat amb una peça anterior (La Oscilante). Els que coneixen la tradició de la dansa hi descobreixen les derivacions dels moviments de dansa folklòrica en una peça que es va obrint com una flor fins a l’extenuació final. Els que o controlen tant els pals, comproven la versatilitat en el moviment i una feina esgotaoira, de concentració i de creació que només atura per les seves breus pauses en les derivacions del vestuari (de les vambes a les botes. D’un mono que li cobreix tot el cos però les cames apareixen lliures des del genoll, al mateix element amb el pit al descobert.

Jiménez, que ja ha treballat per molts cossos de dansa espanyola com ara Antonio Canales a Romance de Curro dins del cos de ball, ara es reivindica per fer projectes personals amb altres coreògrafs renovadors. com podria ser Israel Galván (Fla.co.men), Niño de Elche i Maria Muñoz (Siete lunas); Lali Ayguadé (Runa…) o els Baró d’Evel (Là, Falaise, Bèsties…). Temps al temps. Es percep talent i moltes ganes d’aprendre que necessitren sortir del format de solo per a créixer i reivindicar-se.