Una petita i moderna carpa de circ
acull l’espectacle del Circ Pànic: L’home
que perdia botons. Jordi Panareda és un acròbata, un bon acròbata de la
perxa xinesa. Però el seu espectacle és molt més que un bon repertori
d’acrobàcies. Més enllà de l’exhibició, l’acròbata proposa un muntatge de
superació personal que convida a l’emoció i a la reflexió. En el seu espectacle,
ens fa partícips del seu diàleg amb l’objecte: fent un ús innovador de la perxa
xinesa, l’acaba convertint en un personatge més. L’home i l’objecte, en la seva
interrelació, ens mostren tot un món ric i complex. Està clar que en aquest
diàleg gestual, la música hi jugar un important paper. No en va, l’espectacle
va ser mereixedor del Premi Zirkòlika a la millor composició musical. Es tracta
d’una música executada en directe, seguint les evolucions dels protagonistes i dotant-los,
d’alguna forma, de veu pròpia. La música puntua, dona ritme i mesura a tot
l’espectacle. Com en qualsevol número de circ, el risc i la perillositat de
l’exercici va en augment alhora que la relació home-objecte s’intensifica, el
joc sembla cada cop més divertit i l’actor sembla gaudir molt més d’aquest. És
el moment de convidar alguns espectadors (infants) a jugar també amb aquesta
perxa, ara ja ensinistrada i convertida en innocent gronxador. Sobresurt, de
tot plegat, el gest poètic que acaba donant to a l’espectacle. El que anomenem
com “nou circ” té en el Circ Pànic un dels seus millors exponents.