Un joc al carrer amb un artilugi que es porta al límit. Una peça de connexió amb el públic que es queda captivat per la sorpresa i l’equilibri, sense una trama ni pràcticament un personatge. Hi ha un interès en descobrir i en compartir. I això, tant orgànic permet una comunicació fluïda.

Circ Pànic, posteriorment va estrenar MiraT jugant amb un element que podia tenir una certa imatge a vaixell augmentant el risc però, potser, quedant més hermètic per a l’espectador.  En aquest primer treball de Jordi Panareda es desentén de cap trama. En té prou en jugar a descobrir les capacitats d’aquest perxa xinesa pendulant. Com Manolo Alcàntara, la investgació neix en construir un prototip per generarintriga i equilibri (Maña).

(espectacle vist en vídeo)