Pedro Almodóvar farà mai una versió de Romeo i Julieta? Si fos així, ja té la protagonista a mida: una despreocupada Mònica Pérez. El terrat ha volgut celebrar els seus 30 anys d’història amb una peça que sona a pretensiosa. Tothom entén que és una broma, però la dita ja es feta. A L’èxit de la temporada ha ajuntat un grapat dels seus actors fetitxe. No vol ser una peça nostàlgica però no pot amagar els records de personatges tant estrafolaris com un dinosaure, l’entranyable Palomino, l’inclassificable Chiquilicuatre i la sàdica Niña de Shrek. Han volgut posar la comèdia on li correspon, farts que es menystingui aquest gènere davant del drama. Per a compensar, els hi va semblar bona idea entaforar la peripècia d’una retrobada dels actors en una funció de Romeo i Julieta. La veritat és que no roda com a tal, tot i que tingui moments divertits (i algun de tendre, final).

Per no ensopegar-se amb la pedra de sempre s’han trobat amb la pedra dins de la sabata. No cal que es facin valdre com a còmics. La seva carrera els avala. I la manera en com són estimats, també. El Terrat ha escrit una pàgina important dels programes televisius de Catalunya (i de més enllà). També és cert que s’estimen el teatre (amb antecedents ben marcats des de la Trono i des de La Cubana)i, puntualment, en fan funcions (Al sostre, Les variacions Bildelberg…). Però no serveix de gaire reunir els asos de la comèdia, per provar de fer un salt mortal innecessari. En tot cas, per fer-lo caldria una dramatúrgia més enginyosa que permetés llegir a diverses capes i ensenyar l’amistat dels col·legues de programa, alhora que declaren el seu amor al teatre. Més encertada va ser la reprogramació de Pegados, també per celebrar l’aniversari. Menys mediàtic però molt més directe.