En aquest nou espectacle,
la companyia Mal Pelo mostra un referent
que ja hem pogut apreciar a muntatges anteriors com, Tots els noms i Cain & Cain:reconzar-se en una sòlida dramatúrgia com
fil conductor d’històries.

A L’esperança de vida d’una llebre també es percep la importància que
té per Maria Muñoz i Pep Ramis, codirectors de la companyia, el treball en grup
d’una gent que els són fidels per, plegats, edificar narracions molt lligades a
la naturalesa  i susceptibles a l’essència.

Aquest treball de col.lectivitat
ha anat calant en el transcurs del temps fins a oferir propostes escèniques d’una
gran maduresa, on tots els fils artístics estan mesuradament ben tremats com perquè
res sigui dubte de gratuïtat.

Enric Fábregas, Federica
Porello, Jordi Gali, Leo Castro i Pep Ramis comparteixen la creació i una
interpretació  ben afinada, si bé d’entre
tots destaca Ramis per recaure en ell el protagonisme d’una obra que ens parla
de la relació d’un home amb un isard, de com ens agrada marcar territoris,
així com de la importància que té la renuncia en el camí final.

La història d’aquest caçador
cansat i de l’isard, que comparteixen molt més que la comparació entre el pes
de la culpa d’ell amb el de les banyes de
l’animal, transcorre en un bosc de 40 arbres suspesos i en un espai paral.lel on
tenen lloc la majoria de situacions i diàlegs corporals. Soliloquis i converses gestuals en grup  que ens conviden a la reflexió sobre l’itinerari final de la vida.

En aquesta obra prenen
molta més força els textos que no pas el moviment coreogràfic. Les paraules sorgides a partir d’uns textos d’Erri
De Luca, Mal Pelo i Maria Zambrano ens van penetrant, com també ho fa, a través
de la mirada i de la oïda, una il.luminació suggerent de llums i ombres i un espai
sonor, on les veus humanes proporcionen una immensitat poètica.

Espectacle és molt recomanable
per aquelles persones que busquen alguna cosa més que seure’s en una butaca de
forma impassible.