CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Atresora un llenguatge multidisciplinari que abraça la noció d’espectacle total.
Publicat el: 30 de gener de 2014
CRÍTiCA: L’esperança de vida d’una llebre
Amb 25 anys d’espectacles carregats a l’esquena, els Mal Pelo han assolit un llenguatge multidisciplinari que abraça la noció d’espectacle total. En aquest L’esperança de vida d’una llebre els textos d’Enri De Luca, María Zambrano i la pròpia companyia donen forma a un univers neguitejat de caça, aguait i fugides precipitades.
Uns troncs suspesos en l’aire i un escenari delimitat com un vedat imaginari basteixen l’escenografia que es complementa amb el pertorbador espai sonor de Fany Tholloto. El moviment és una peça més de l’engranatge, els diàlegs entre personatges, físics i verbals, es succeeixen com a pinzellades d’ombra i clar en aquest bosc d’impulsos, necessitats i sentiments de culpa.
Decebrà aquells qui anhelen un espectacle de dansa preciosista, o els que busquen la linealitat d’un argument. Complaurà els espectadors capaços de llegir de forma transversal una proposta intima, calidoscòpica i personalíssima.
CRÍTIQUES RELACIONADES / L’esperança de vida d’una llebre
TÍTOL CRÍTiCA: La dansa del caçador: companyia Mal Pelo
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: ITINERARI POÈTIC
PER: Montse Otzet

VALORACiÓ
7