Vist el divendres, 27 de maig de 2022 al Teatre Condal de Barcelona.

Basat en la novel·la homònima de Joan Perucho, ‘Les històries naturals’ prenen com a referència els convulsos temps de les Guerres Carlistes a Catalunya. El nostre protagonista, un científic d’idees liberals, surt des de Barcelona cap a Pratdip*, per tal d’investigar un seguit de misterioses morts, a causa del ‘Dip‘, un ésser monstruós que mossega el coll de les seves víctimes per a deixar-les sense sang, mortes o greument malaltes. Es, casualment, el cas del General Cabrera, cap de les tropes carlistes, que arriba a la població en un lamentable estat, després de que les seves tropes la conquereixin.

No cal ser molt agut per a entendre que es tracta d’una versió casolana del Dràcula, ambientada al nostre país i en èpoques on racionalitat i superstició lluitaven per donar explicació a tota mena de fenòmens inexplicables. I una mica més, per a deduir que el nom del poble de Pratdip, prové, precisament, d’aquest ésser misteriós, que consta a les reals històries populars del lloc.

Una trama que l’adaptadora i el director han hagut de treballar a fons per a fer-ne un argument fàcilment comprensible, i en ocasions captivador, amb ingredients tan efectius (i clarament volguts per dotar-lo d’interès), com la guerra, els misteris esotèrics i l’amor. I de fet, l’interès es manté prou bé i el que en un principi pot semblar una història previsible, va prenent forma i interès, però sense assolir massa volada.

Les cançons (la lletra de les quals també és del director), la interpretació correcta de la majoria dels intervinents i una posada en escena senzilla però entenedora, fan transcórrer la hora i mitja llarga sense cap davallada de l’interès. Entre l’elenc, dos actors els quals ja he parlat molt bé anteriorment, Eloi Gómez (2 cops) i Xavier Duch, i dues de les actrius: una Ester Bartomeu força eficaç i expressiva en tots els seus papers, i l’Anna Herebia, també de molt bon nivell. Per descomptat, tots canten força bé, cosa que ajuda i molt.

Un espectacle no del tot reeixit (amb algun problema amb el so, amb el que això significa per a un musical) però amb una proposta inusual i uns resultats prou dignes com per a ocupar un teatre al Paral·lel barceloní, i la seguretat de que té marge per a créixer i sortir de gira.