Vist el dissabte, 1 d’abril de 2023 a l’Escorxador, a la Mostra d’Igualada.

Amb un bon text i unes interpretacions notables (vull destacar al Jordi Gilabert), i també amb una producció força encertada, aquest espectacle ens parla d’una nena que s’ha tancat en sí mateixa, arran la mort de la seva mare. El pare, tot i que ho intenta incansablement, no aconsegueix que la petita recobri l’alegria. 

Els diferents ocells que va coneixent (ben explicat el canvi de ficció/imaginació a realitat, de petit a gran) li ensenyen a fer créixer les seves ales i a voler volar. Metàfora ja molt coneguda pel ‘sortir d’un mateix’ i connectar amb la vida i els altres. La presència de la mare, però, no s’acabarà fins que la Carlota desi els seus records, i no insisteixi en veure només que ella ja no hi és, deixant enrere el dol i adoptant una actitud positiva.

Una mica complex, tot i que ben narrat, el concepte i el propòsit d’aquesta obra, que ha entomat valentment la Cia. Anna Roca, que pot fer entendre aquesta i moltes altres situacions en què els nens perden l’alegria, i com l’amor dels que els envolten, lluiten cada dia per a fer-los sentir altre cop nens i nenes. Això en el cas que l’entorn sigui tan ideal… 

Hi ha una càrrega de ‘sanació’ amanida pel coneixement de diferents espècies d’ocells, i sobretot, com ja he explicitat, un treball força bon de l’actor i les dues actrius. Recomanable només a infants a partir dels 8 anys.